Escolta aquesta notícia

Els passos de vianants de la via Laietana havien de tenir un paviment diferenciat a l’asfalt de la calçada, i havien de formar una connexió entre les voreres d’un i altre costat del carrer. De fet, segons el projecte original —pactat el mandat anterior entre el govern municipal format per BComú i PSC, i amb ERC, a l’oposició— havien de permetre la formació d’una mena de plaça en què l’arbrat guanyava protagonisme.

L'Ajuntament suprimeix a la nova via Laietana els passos de vianants pacificats | obres, via Laietana, zones de vianants

La realitat, en canvi, és ben diferent. Els passos de vianants són com els de tota la vida: les voreres es connecten amb una passera pintada sobre l’asfalt amb pintura blanca, i a un nivell diferenciat del de les voreres.

L'Ajuntament suprimeix a la nova via Laietana els passos de vianants pacificats | obres, via Laietana, zones de vianants

ERC demana l’execució del projecte original

En el plenari d’aquest divendres, el Grup Municipal d’ERC ha demanat explicacions al govern de Jaume Collboni. La regidora republicana Rosa Suriñach ha recordat que “es van projectar tres espais diferenciats per fer tres grans passos de vianants en calçada” amb forma de plaça, i per això ha demanat explicacions i ha exigit que el projecte previst “s’executi“.

El govern dona per bona la reforma

El govern municipal ha defensat l’actuació duta a terme a la via Laietana i argumenta que mantindrà la calçada pavimentada amb asfalt de punta a punta de l’avinguda.

La tinenta d’alcaldia d’Urbanisme, Laia Bonet, ha concretat que “finalment, la reforma no ha incorporat aquest element [el paviment diferenciat] per poder garantir la durabilitat i el bon manteniment dels materials“. En el rerefons d’aquest posicionament, hi ha el deteriorament del paviment de la calçada del carrer de Pi i Margall, estrenat l’any passat.

Voreres més amples

Sigui com sigui, després de tres anys intensos d’obres, els vianants són els més beneficiats per la reforma de la via Laietana. Guanyen voreres més amples, que passen dels escassos dos metres i mig d’amplada a superar, amb escreix, els quatre metres.