La Suanny Norely, veïna de Ciutat Merdiana, ha passat ni més ni menys que per nou intents de desnonament del pis que ocupa des del 2015. Ella i els seus dos fills, de 12 i sis anys, malauradament ja s’han habituat a empaquetar pertinences cada cert temps. Al principi tot eren interrogants, sobretot dels infants. “On viurem? I les nostres coses? Em feien preguntes i no tenia la resposta. És un malson també per a ells“, explica.

El patiment sempre hi és i, per això, Barcelona ha desplegat un nou protocol per reduir l’impacte emocional i psicològic de petits i adolescents que perden la llar. Es tracta d’una guia perquè professionals, veïns i família els acompanyin el millor possible abans, durant i després del llançament. Només a la ciutat, el 47 % de famílies que atenen els serveis d’habitatge municipals tenen menors a càrrec.

Col·lectiu Sísifo Ciutat Meridiana
El setè intent de desnonament de Suanny Norely, la tardor de l’any passat

El document estableix, per exemple, que primer cal identificar les famílies, pensar com explicar-li a l’infant o decidir si hi ha de ser o no el dia assenyalat. També fer-li seguiment un cop ja ha passat per detectar si té estrès posttraumàtic. “No és que solucionem res. És una proposta, són pautes per donar seguretat o saber com actuar“, assenyala Núria Gil, educadora del Centre de Serveis Socials de Ciutat Meridiana.

El protocol, fruit d’una feina a moltes bandes

La guia ja fa temps que s’està gestant i és fruit d’un treball comunitari i de coordinació entre Ajuntament, Serveis Socials, entitats veïnals i escoles, on aquesta crua realitat surt a la llum. “Abans de la pandèmia ens vam adonar que hi havia criatures que arribaven tard al centre perquè deien que venien de molt lluny, que els havien fet fora de casa… estaven tocats”, relata Maria Casalà, educadora de l’Escola Rubén Darío.

El meu fill no volia marxar de casa perquè estava bé. Tenia la seva habitació… ho tenia tot”
Alexandra Vargas, veïna del Raval

L’Alexandra Vargas i el seu fill de 14 anys ho coneixen de primera mà. Van ser desnonats d’un pis del Raval no fa gaires mesos perquè els van apujar el lloguer i, amb la crisi de la covid-19, no van poder-hi fer front. La família va patir dos intents d’expulsió fins que va entregar les claus. “El meu fill no volia marxar perquè a casa estava bé. Tenia la seva habitació… I ara, on som, no està tan bé”, lamenta la mare.

Desnonaments infants
Alexandra Vargas conversa amb l’educadora social de l’Escola Rubén Darío

Ara, tots dos viuen en un local sense ventilació mentre esperen un pis de la Mesa d’Emergència, on gairebé 700 famílies fan cua per un habitatge. De moment, el nou protocol s’ha dissenyat i implantat als barris de Barcelona on hi ha més desnonaments: Ciutat Meridiana, Torre Baró, Vallbona i el Raval. Tot i això, la intenció del consistori és que es vagi desplegant per tota la ciutat.

Fili Bravo, AV Ciutat Meridiana: “Cal solucionar el problema de l’habitatge”

Qui també ha participat en l’elaboració d’aquesta guia és l’Associació de Veïns de Ciutat Meridiana i el col·lectiu de psicòlegs Sísifo, que treballen a la zona. N’estan satisfets i confien que serà útil però recorden que no és, ni de bon tros, la solució a la crisi de l’habitatge. “El pas ha de ser més radical: solucionar el problema de l’habitatge“, diu Filiberto Bravo, president de l’AV del barri.

El grup Xiula s’implica en la causa

A banda del protocol, la crua realitat dels desnonaments també s’ha tractat des d’un altre punt de vista. El grup Xiula, que barreja música i educació, ha llençat cançó i videoclip per sensibilitzar sobre el fenomen. La banda ha treballat amb infants de sis escoles diferents de Nou Barris i el Raval i la lletra l’han creada a partir de les vivències dels petits, perquè més d’un ho ha patit en primera persona.