(ACN/redacció) El nombre d’infants en allotjaments temporals d’urgència (ATU) a Barcelona ha augmentat un 47,5 % des del 2020. Segons dades facilitades per l’Ajuntament de Barcelona, el nombre de menors allotjats en espais com ara pensions era de 1.705 mentre que, cinc anys més tard, la xifra ja era de 2.515 (el 42,7 % del total). La comissionada d’Acció Social, Sònia Fuertes, reconeix que la situació dels infants “preocupa i malauradament es reitera”. Amb tot, subratlla que “s’ha posat molt la mirada” en aquests menors per intentar acompanyar processos que són “d’un alt impacte”. “Al final, la pèrdua de l’habitatge sempre és un procés emocional que té molt impacte en els infants”, indica.
Viure en un alberg gairebé quatre anys
La María Magdalena i les seves filles, l’Allison de 22 anys i la Mishel de 16, fa quatre anys que viuen en un alberg de Badalona. Hi van arribar derivades pels serveis socials de Barcelona, quan en ple tractament de quimioteràpia, la Maria va ser desnonada amb les seves filles. Des d’aleshores comparteixen una habitació i lavabo, mentre que la cuina és compartida amb altres persones. L’espai que comparteixen les tres és “reduït”, i això provoca tensió i estrès i troben a faltar més intimitat.
Segons comenta la María, hi ha altres famílies a l’alberg que també fa molt temps que hi són i algunes viuen amb adolescents, infants i, fins i tot, bebès. De fet, ella viu amb una filla menor d’edat, la Mishel, que tot just s’ha graduat de l’ESO malgrat les dificultats que travessa.
Es duplica l’estada en allotjaments temporals
El cas de la María i les seva família no és l’únic. Des del 2020, la durada mitjana de les estades als allotjaments temporals d’urgència ha crescut un 62 % en el cas de les persones, i un 96 % en el cas de les famílies, gairebé el doble. Fuertes destaca que tot i que originalment s’han concebut per donar una resposta temporal davant d’una urgència com és la pèrdua d’un habitatge, a la pràctica ha acabat sent un “servei bàsic”.
De fet, més del 76 % dels casos allotjats en ATU tenen estades superiors als sis mesos i una part important supera l’any de permanència, però el que més sorprèn és que un 5 % fa més de cinc anys que són en allotjaments d’urgència. Així, Fuertes constata que les dades apunten a una cronificació en l’ús d’aquest tipus d’allotjaments i fa valdre que els serveis socials de Barcelona estan actuant fora de les seves possibilitats perquè el problema de l’habitatge afecta “moltíssimes famílies”.
El model dels ATU i el problema de l’habitatge
L’Ajuntament emmarca el model dels ATU en una fotografia més àmplia sobre tots els recursos que s’ofereixen per fer front al problema de l’habitatge. “Quan parlem d’allotjament temporal d’urgència parlem de la provisió de la urgència, però l’Ajuntament està fent moltes actuacions diferenciades que posen el focus realment en l’habitatge i en el dret a poder-te quedar en el teu barri, en la teva ciutat”, assegura Fuertes. Un exemple són els 15 habitatges de “transició” a Sant Martí per facilitar que persones vulnerables reconstrueixin el projecte vital.
Pel que fa a la gestió dels ATU per part d’un operador turístic —model qüestionat per la Sindicatura de Greuges de Barcelona-, Fuertes defensa la necessitat d’operar amb rapidesa el servei. “Quan finalment es produeix necessites un operador, algú que tingui la capacitat de donar una resposta per aquell dia, per al dia següent”, indica.
