Daniel Kereto és un noi de la tribu massai, una comunitat que viu en una àrea a cavall entre Tanzània i Kenya. Aquest jove ha arribat a Barcelona per presentar el projecte Nabulu al Seminari de Barcelona. Això sí, ha arribat vestit amb la roba tradicional de la seva comunitat i amb un fimbo a la mà. Kereto ha engegat el projecte amb un objectiu clar: aconseguir que l’aigua potable arribi al seu poble i també construir-hi una escola.
Aconseguir aigua potable, un calvari
Mercè Salvador, col·laboradora del projecte Nabulu i guia d’un safari, explica quina va ser la guspira que va encendre la flama. Un bon dia, en Daniel li va explicar que la seva mare “va caminar tres hores, tres vegades a la setmana, amb 20 litres d’aigua a l’esquena”. Des del primer moment es va sentir tan fascinada per la història que va tenir clar que l’ajudaria a millorar la vida de la seva família. “La idea és portar l’aigua des del pou del govern fins al poble”, assegura Salvador.
L’escolarització, convertir un somni en realitat
En una comunitat en què menys del 25 % dels integrants van a l’escola, el projecte vol posar les bases perquè els infants tinguin més fàcil l’accés a l’educació infantil a través d’una mena d’escola bressol. En aquest sentit, volen “fer una classe per a nens de tres, quatre i cinc anys perquè així, després, puguin anar a l’escola estatal”, explica Mercè Salvador.
L’únic de 45 germans que ha estudiat
Kereto forma part d’una família polígama. Té 45 germans i ell és l’únic que ha estudiat. Amb set d’ells comparteix mare, mentre que el pare, per la seva banda, té sis dones. Parla suahili, massai, anglès i castellà i vol aprendre el català. De fet, ja en coneix algunes paraules. El seu bagatge acadèmic li ha permès prendre consciència de la importància d’obrir la cultura massai sense perdre l’essència: “Cal un canvi amb les famílies, per això no deixarem de banda la cultura, però volem un canvi per millorar la vida dels massai“. A dia d’avui, Kereto es guanya la vida de guia turístic.
Viure entre les adversitats del bosc
La dels massai és una tribu que no es pot jutjar amb els ulls d’una mirada occidental, perquè el context de la seva vida s’ha desenvolupat en un entorn radicalment diferent. “La comunitat va créixer al bosc i vivim com una família. Anem al bosc perquè som guerrers i vivim d’aquesta manera, sense anar a l’escola o a la ciutat per fer altres coses”, explica.
