La Neus Borrell és veïna i activista dels barris de la Marina. Aquesta “veïna il·lustre” va néixer a les antigues cases barates d’Eduardo Aunós, al barri actual de la Marina del Prat Vermell, a tocar del polígon de la Zona Franca, Montjuïc i el port. Amb 10 anys es va traslladar a la Marina de Port i aquí hi va créixer, estudiar i va formar la seva família.
Borrell explica que, des de l’adolescència, es va sentir atreta pels moviments obrers i les lluites veïnals, però no va ser fins a l’etapa adulta quan es va iniciar en el món associatiu. Des de llavors, col·labora de manera activa amb nombroses entitats al barri i també amb la Federació d’Associacions de Veïns i Veïnes de Barcelona, la FAVB.
“Les AV tenien tot el sentit perquè van ser el paraigua de la lluita comunitària”
El paper clau de les associacions de veïens en el creixement de la Marina
Borrell recorda que quan era petita, els barris actuals de la Marina eren petits nuclis de població envoltats de camps i disseminats per la part baixa de Montjuïc. L’Ajuntament de l’època els va acabar convertint en barriades, però sense tenir en compte les necessitats de la població que s’hi establia. Segons l’activista, en aquell moment el paper de les associacions de veïns va ser clau. Gràcies al moviment veïnal es van aconseguir serveis bàsics com la canalització d’aigua potable fins a les llars, el sistema de clavegueram i seguretat.
“Necessitem obrir-nos a Barcelona, esperem que la ciutat tingui les portes obertes”
Aquesta veïna explica que els canvis i millores que s’han fet des de fa mig segle a la Marina de Port són evidents. “Ha vingut molta gent nova i el barri s’ha fet gran”, explica Borrell. “Però encara tenim moltes necessitats com a barri“, afegeix aquesta “veïna il·lustre” que sent que la Marina de Port és encara un barri “fora muralles” de Barcelona. El repte més immediat, diu, és connectar-la i integrar-la millor amb la resta de la ciutat.
L’activisme com a forma de vida
Als 12 anys, la Neus Borrell va ser testimoni de les manifestacions que van sacsejar la barriada de Sant Cristòfol. Les van protagonitzar els treballadors de la fàbrica Seat que reclamaven millores salarials i laborals. Tot i que aquestes reivindicacions la van marcar, Borrell es va iniciar en el món associatiu quan va ser mare participant en les AFA durant l’etapa escolar dels seus fills.
Posteriorment va estar 10 anys al capdavant de la Coordinadora d’Entitats de la Marina compaginant aquesta tasca amb la seva participació en algunes entitats de cultura popular i esportives. Actualment, forma part dels Artistes de la Marina i de l’associació cultural La Marina Viva, recentment guardonada amb el premi Sants-Montjuïc pel seu projecte de la Marina de Contes.
Un barri en creixement que continua necessitant serveis
Actualment, la Marina de Port és un barri d’uns 38.000 habitants que disposa d’un gran nombre d’equipaments, molts dels quals, tal com recorda Borrell, aconseguits gràcies a la insistència del veïnat. L’activista admet que el barri ha canviat a positiu les darreres dècades, però recalca que encara hi ha marge de millora: “Hem deixat de ser un barri dormitori, però seguim tenint un passeig de la Zona Franca per on passen massa cotxes i tenim poc verd“, diu.
Borrell prefereix no parlar del Pla de barris, però insisteix que cal treballar perquè la Marina de Port tingui tot allò que els veïns necessiten. “Tenim un metro que no arriba enlloc, tenim dos CAP que quasi no tenen pediatria i ni una màquina per fer radiografies!“, lamenta l’activista que reclama, a més, seguretat en tot aquest entorn. I, també, més serveis en una zona que rebrà uns 28.000 veïns nous els propers anys gràcies al creixement planificat a la Marina del Prat Vermell.
