Un estudi de l’Institut de Ciències Polítiques i Socials (ICPS) fet a partir de l’opinió de joves d’entre 13 i 14 anys confirma una percepció i opinió molt distanciades respecte a la igualtat i el feminisme segons quin sigui el sexe. Es destaca la penetració del pensament neomasclista entre els nois, els quals utilitzen un discurs militant. Per contra, les noies perceben la violència sexual com la desigualtat principal entre homes i dones.
En l’estudi hi han participat 239 estudiants de 4t d’ESO de nou instituts de Barcelona. La recerca qualitativa s’ha basat en l’escolta de les opinions dels joves a partir de tres tipus de grups de discussió —noies, nois i grups mixtos— que han debatut diverses preguntes a partir d’un guió estructurat.
El feminisme, vist com un abús
La majoria de les noies afirmen que encara perceben la desigualtat entre homes i dones, però per als nois aquesta suposada desigualtat ja no existeix en l’actualitat. De fet, diuen, aquesta afirmació està generant una nova injustícia vers els homes i se senten discriminats. Molts dels adolescents consideren que la idea del feminisme ja no té sentit i el consideren un abús. Aquestes respostes confirmen, segons els investigadors del ICPS, la incidència d’un sistema de pensament de caire neomasclista entre els nois.
Discurs antifeminista però actituds més igualitàries
L’estudi explica que allò que arriba als nois és un discurs molt organitzat, que agafa els malestars masculins actuals i els canalitza per farcir una identitat masculina que avui ja no està ben vista. Aquest discurs pot conviure amb uns aprenentatges actitudinals i uns esquemes mentals de fons igualitaris. Per tant, és possible que els adolescents actuals puguin créixer amb un discurs clarament antifeminista però amb actituds quotidianes incorporades més igualitàries que les dels seus pares.
“Pot haver un noi que enviï a la seva companya de classe a fregar i ell a casa fregui igual o igual de poc que la seva germana” Ha dit a betevé la responsable de gènere de l’ICPS, Maria Freixenet. La investigadora creu que podem estar davant de la primera generació de nois que tinguin uns discursos antifeministes que després no posin en pràctica en el dia a dia.
Diferents condicionants d’opinió
Els nois utilitzen un discurs militant generat a partir de discursos politicomediàtics i amb argumentaris endreçats que van de fora cap endins. Les noies, en canvi, fan referències segons les seves vivències personals; en general, parteixen d’exemples i referències d’experiències personals i argumenten a partir de la quotidianitat.
Por de la violència sexual
Les noies es perceben igual de capaces que els nois però se senten incòmodes, fartes o resignades per la manera en què els nois es vinculen amb elles. Les joves veuen les violències, l’assetjament i la pressió en el terreny sexual com una problemàtica central i persistent. “Això les desiguala”, sentencia Freixenet. De fet, l’estudi conclou que la possibilitat de trobar-se amb la violència sexual motiva la por i l’autolimitació de les adolescents.
L’educació com a palanca de resistència
L’estudi demostra que els discursos neomasclistes es debiliten quan es treballen a l’aula. Les vivències i reflexions compartides entre nois i noies en grups mixtos serveixen perquè els joves puguin posar-se en la pell de les seves companyes quan s’expliquen exemples referits a la violència sexual i la por.
Per això des de l’ICPS s’aposta per incrementar les activitats coeducatives i grupals als instituts i escoles per fomentar aquest treball conjunt entre noies i nois tan beneficiós per aturar d’arrel aquest tipus de discursos que es fomenten, diuen, sobretot a través d’internet i les xarxes socials.
