L'Àlex va rebre dues denúncies: una per circular per la vorera i l'altra per anar en sentit contrari. Són dues sancions contra les quals va presentar un recurs. Segons la seva versió, no va cometre aquestes infraccions, però més enllà dels fets, el recurs es basa en dos arguments formals. D'una banda, es qüestiona la competència dels Mossos en matèria de trànsit. De l'altra, el denunciat assegura que l'agent que el va multar va cometre diverses irregularitats. ÀLEX ZARAGÜETA, denunciat "Ella redacta un document públic en el qual menteix, perquè està dient que jo em vaig negar a signar quan en cap moment ella em va presentar aquest paper." Davant d'aquests arguments, la sentència és ferma: les sancions queden anul·lades perquè el jutge considera que els Mossos d'Esquadra no tenen competències de trànsit a l'interior de la ciutat. La policia catalana assegura que sí, que se'ls va atribuir aquesta competència en un conveni signat amb l'Ajuntament el 2005 i també en un decret d'alcaldia. Uns documents que l'advocada de la defensa qüestiona perquè diu que no estan publicats al Diari Oficial de la Generalitat. SONIA REINA, advocada del denunciat "Aquest conveni és impossible, o almenys a nosaltres ens ha estat impossible, de localitzar, i perquè tingués vigència hauria d'haver estat publicat al Diari Oficial de la Generalitat." El dubte fonamental és ara si la sentència podria generar jurisprudència, és a dir, si es podrien anul·lar la resta de multes que els Mossos d'Esquadra hagin imposat a la ciutat. L'Ajuntament, de moment, ha defensat la validesa del conveni i ha assegurat que els seus serveis jurídics analitzaran el text judicial.

Alex Zaragueta va rebre dues multes, de 75 i 45 euros, per circular per sobre la vorera en motocicleta i per circular en sentit contrari. Tot i que l’Ajuntament va emetre les sancions, va ser una agent dels Mossos d’Esquadra qui va denunciar les infraccions.

La sentencia anul·la el procediment i argumenta que que les competències en matèria de trànsit corresponen als alcaldes i als agents de la Guàrdia Urbana. Per tant, qualifica la denúncia com a voluntària i hauria necessitat la ratificació d’un agent municipal per ser vàlida.

Els Mossos d’Esquadra s’emparen en el conveni que van signar amb l’Ajuntament el 2005,  quan es va desplegar el cos a la ciutat. Es va pactar que la Guàrdia Urbana era responsable del trànsit, tot i que la policia autonòmica també podia actuar davant les infraccions d’aquest tipus. Aquest acord, però, no tindria validesa judicialment perquè no s’hauria recollit al DOGC.