Coincidint que aquest dijous és el Dia Mundial contra el Tràfic d’Éssers Humans, els Mossos d’Esquadra han creat dos canals de contacte per col·laborar en la lluita contra aquest fenomen: el correu stopexplotació@mossos.cat i aquest enllaç web, que porta a un formulari. Es tracta de dues vies que permeten contactar directament amb la policia catalana per aportar informació sobre possibles casos de tràfic de persones, ja que, segons el cos, la col·laboració ciutadana pot ser una peça clau, més si es té en compte que, en molts casos, les víctimes es troben en situació d’aïllament, sense recursos o sota amenaces que els impedeixen demanar ajuda: “No és una víctima que acostumi a aixecar la mà“, ha assegurat el cap de la Unitat de Tràfic d’Éssers Humans, Lluís Moreno, en la presentació de les noves mesures.
De moment, el codi QR per accedir al formulari ja es troba a les xarxes socials i al web dels Mossos d’Esquadra, i es preveu que en un futur també estigui present al transport públic i a centres de salut.
Més de 30 casos investigats
Entre el 2025 i el 2026, la policia ha iniciat 36 investigacions relacionades amb el tràfic d’éssers humans i, en el mateix període de temps, s’han detingut 32 persones (20 dones i 12 homes). De tots els casos, l’explotació sexual continua sent la principal finalitat detectada, però també hi ha víctimes d’explotació laboral, de matrimonis forçats i d’explotació per a activitats delictives.
Les investigacions també han constatat una presència creixent de dones en les estructures criminals i especialment se les relaciona amb la captació, la vigilància i el control de les víctimes. En alguns casos, havien estat víctimes anteriorment.
Pel que fa a les víctimes, se n’han identificat 24: 14 d’explotació sexual, cinc d’explotació laboral, dues de matrimoni forçat i tres d’explotació en activitats delictives forçades.
Increment de la clandestinitat
Els investigadors especialitzats en tràfic d’éssers humans de la Divisió d’Investigació Criminal (DIC) també han constatat que es tracta d’una realitat cada vegada més invisible i que la detecció policial, per tant, és més complicada. Per exemple, en l’àmbit de l’explotació sexual s’ha detectat un desplaçament progressiu de l’activitat —que abans se situava en prostíbuls tradicionals— cap a pisos i habitatges particulars. Es tracta, doncs, d’espais més tancats que comporten més invisibilitat per a les víctimes, un major control cap a elles i, de retruc, una menor possibilitat de poder demanar ajuda. En aquests nous espais s’ha trobat, segons Moreno, “una oportunitat per a la clandestinitat“.
Amb els ulls posats en el sector del comerç
Les dades també demostren un increment de casos vinculats a l’explotació laboral, especialment en comerços o en establiments on s’està sotmès a condicions precàries. Un indicador d’aquesta pràctica podria ser, per exemple, quan en un local “sempre hi ha la mateixa persona, sigui l’hora que sigui“.
Paral·lelament, els Mossos han revelat que en els darrers anys ha crescut el nombre de persones de diferents nacionalitats explotades en plantacions de marihuana distribuïdes arreu del territori. Són víctimes que estan obligades a fer tasques de manteniment, vigilància o cura de les plantacions i en molts casos estan privades de sortir a l’exterior.
Pesca a través de xarxes
Pel que fa a la captació de víctimes, la DIC ha detectat una importància creixent de l’entorn digital en les diferents fases del tràfic. De fet, segons Moreno, abans les xarxes criminals feien servir una captació als països d’origen i ara el mètode és la pesca a través de xarxes socials: s’utilitzen serveis de missatgeria, plataformes digitals i altres eines tecnològiques per generar confiança, oferir falses oportunitats laborals o de vida i facilitar el control i la gestió de l’activitat explotadora.
