Nou Barris ha perdut una altra de les activistes històriques pels drets socials. Ha mort Maria Lluïsa Serralta, qui va ser una de les impulsores de l’Escola d’Adults Freire i de l’Arxiu Històric de Roquetes – Nou Barris. També va exercir com a presidenta de l’associació de veïns del seu barri, Verdum.
Va ser als anys 70 quan Maria Lluïsa Serralta es va implicar en la iniciativa d’un grup de dones de Verdum i la Guineueta que va acabar originant l’Escola d’Adults Freire, una centre d’alfabetització que en els orígens estava molt enfocat a empoderar les dones del barri. Allà, Serralta va coincidir amb un altre activista històric, Rafa Juncadella, mort fa tres anys.
Un arxiu creat des de baix
L’any 1983, després d’altres projectes com el Centre d’Estudis de Roquetes, va fundar amb Arnaldo Gil l’Arxiu Històric de Roquetes – Nou Barris. Al principi, en un racó de la Freire. “Vam començar recopilant sobre cadires d’escola bressol el material produït des del moviment veïnal, perquè no volíem que es perdés“, va explicar Maria Lluïsa Serralta. “Després vam recollir fotos, vídeos, cartells… dels veïns”. I així es va anar creant l’immens fons documental de l’entitat. “Hi havia la idea que la memòria era responsabilitat de l’Administració. Ella va començar a difondre el discurs que no, que des del veïnat es podia escriure la nostra història”, explica Arnaldo Gil.
L’entitat complirà l’any vinent 40 anys i, amb motiu del 30è aniversari, va retre homenatge a Serralta amb una placa, juntament amb Arnaldo Gil. El gran repte va ser dels inicis crear identitat de barri a través de la història i descobrir i protegir el patrimoni. En aquest punt, Serralta tenia un gran repte: recuperar el castell de Torre Baró, símbol de Nou Barris. Li van dedicar la primera exposició i ha estat una de les grans fites.
Expresidenta de l’AV Verdum
Maria Lluïsa Serralta ha estat una ànima humil, a qui no li agradava figurar, i molt treballadora. Qui la coneixia bé en destaca el tarannà dialogant i tolerant. Es va implicar en els últims anys en l’AV Verdum. En va ser la presidenta durant uns anys, amb grans reptes com engegar el casal de barri o revitalitzar la mateixa entitat veïnal.
Des de l’associació de veïns, i amb el bagatge històric que tenia impregnat, va impulsar amb altres veïnes el reconeixement amb una placa dels safareigs de les Cases del Governador, un espai ja desaparegut que va servir de punt de trobada i sororitat a les veïnes durant molts anys.
