Manel Andreu va ser un dels impulsors de l'Associació de Veïns del Poblenou. Un dels grans reptes que es van marcar va ser la transformació del barri després dels Jocs Olímpics de 1992. L'any 98 va arribar a la presidència de la FAVB i al llarg d'anys d'activisme va fer realitat reivindicacions veïnals com el Centre Cívic Can Felipa i la recuperació del recinte industrial de Can Ricart. En els darrers anys, es va posar al costat de la Xarxa de Suport als Assentaments i dels immigrants sense papers. SALVADOR CLARÓS, president de l'AV Poblenou "És un dels personatges imprescindibles de Barcelona dels últims 40 anys. Sempre des de la solidaritat, des de l'esperit de lluita com a home bo, just, solidari i en favor dels més desprotegits. Ha lluitat a favor dels immigrants, dels sense papers, dels sense sostre. És una persona que ha entregat la seva vida a la lluita pels altres." Les mostres de condol i en record de la seva trajectòria s'han succeït tant des del moviment veïnal com des de l'Ajuntament. ADA COLAU, alcaldessa de Barcelona "Ha estat líder històric del moviment veïnal del Poblenou i ha estat una persona que ha estimat molt aquesta ciutat i ens ha ensenyat molt a molts dels que avui tenim responsabilitats de govern." Una de les darreres victòries del Manel Andreu va ser el desmantellament de la subestació elèctrica del carrer de Joan de Malta, situada davant de l'Escola Sant Martí.

Format en la Joventut Obrera Catòlica, Manuel Andreu es va implicar en la majoria de lluites veïnals del Poblenou, des de Plataforma Salvem Can Ricart fins a la Xarxa de Suport dels Assentaments del barri. Andreu també va ser militant de l’Acció Catòlica Obrera i durant molt anys membre del Comitè d’Empresa d’Indo, empresa on treballava com a delineant. El president de l’Associació de Veïns del Poblenou, Salvador Clarós, l’ha definiti com “un dels personatges imprescindibles de Barcelona dels últims 40 anys” i ha destacat la seva lluita “a favor dels immigrants, dels sense papers, dels sense sostre”.