Montjuïc va ser un dels barris de barraques més grans de tot Barcelona. S'estenia del Poble-sec fins a Magòria i del cementiri fins a Can Tunis. Aquests barris, però, de mica en mica han anat desapareixent i l'únic que en queda és el record dels seus antics veïns. Van viure al barri de barraques de Montjuïc fins als 19 anys. La casa d'en Rafa se situava a l'interior del que ara és el Jardí Botànic. RAFA USERO "Els meus pares van venir aquí l'any 48, van comprar un terrenyet i es van fer una barraca. Passàvem fred a vegades, quan nevava. La teulada era de cartró pedra i cada any s'havia de canviar perquè hi havia goteres". En Francesc vivia a Can Valero, als terrenys on avui s'aixeca l'Estadi Olímpic. Encara recorda el fred i les caminades fins al Poble-sec per anar a buscar aigua i carbó. Però assegura que el que més l'inquietava era la sensació d'inseguretat. FRANCESC BANÚS "La barraca era il·legal. Sabia que havien vingut brigades a tirar barraques d'aquestes que es monten en un plis plas. Que passaven i, a vegades, si n'enxampaven alguna la tiraven". Entre els anys quaranta i seixanta van arribar a viure al peu de la muntanya unes 30.000 persones. Venien d'arreu d'Espanya per treballar a les fàbriques i a la construcció. Però les grans fites de la ciutat, com el parc d'atraccions de Montjuïc i els Jocs Olímpics, van acabar amb les barraques. ÒSCAR CASASAYAS, historiador "La ciutat només es preocuparà d'eliminar aquests barris de barraques quan hi hagin fets o events que malmetin aquesta imatge. Però mai ho farà amb un caràcter social". Ara, els antics veïns i algunes entitats de la zona s'han unit per demanar un reconeixement als barraquistes. ORIOL GRANADOS, centre d'Estudis de Montjuïc "La proposta consisteix a realitzar una gran placa que indiqués aquest àmbit de la zona de Montjuïc que agrupava tot aquest gran conjunt de petits barris de barraques". L'Ajuntament està estudiant com fer realitat aquesta petició, tot i que encara no se sap on se situaran ni com seran les plaques commemoratives.
