Els símptomes de la covid-19 són diversos i no tothom els pateix amb la mateixa intensitat. Els més comuns, però, són el malestar general, la febre, la pèrdua de gust i olfacte, la tos, els dolors musculars i d’ossos i, quan la malaltia està força avançada, l’ofec. Encara no se sap per què el coronavirus, i en concret el SARS-CoV-2, actua de manera diferent en unes persones respecte de les altres. betevé ha parlat amb diverses persones que ja se n’han guarit perquè ens expliquin la seva experiència. Malgrat la duresa, tots han volgut donar un missatge d’esperança.
L’ofec com a símptoma més angoixant
L’Esperanza Martín és metgessa de família i comunitària. Explica que es va encomanar entre el 9 i el 13 de març, després de visitar cinc pacients asimptomàtics que, posteriorment, es van confirmar com a positius. En aquell moment, no tenien mesures de protecció perquè només es preveien com a possibles contagis les persones que havien viatjat a Itàlia. Explica que “a partir de dilluns, quan feia tres dies que havia començat els símptomes, vaig començar amb un ofec impressionant”. I afegeix que “no podia parlar, no podia escriure, no podia menjar perquè era una sensació d’opressió al pit”.
El Lluís Uría, periodista de ‘La Vanguardia’, encara no sap com es va encomanar. Però també ho va passar malament. Després d’explicar la seva situació al 061, finalment va ser la seva metgessa del CAP qui el va enviar a urgències. Quan era a l’UCI, va tenir temps per reflexionar. Afirma que “jo soc un optimista nat i sempre vaig pensar que me’n sortiria. Però sí que és cert que quan ets a l’UCI, en algun moment ets conscient que les coses poden anar bé o es poden complicar no saps com, o sigui que en aquell moment ets conscient que la partida no està guanyada”.
Pèrdua de gust i olfacte
Qui també va ingressar a l’hospital és l’exregidora del PSC a l’Ajuntament de Barcelona Inma Moraleda. Tampoc no sap com es va contagiar. Al principi, no va fer gaire cas de la febre perquè creia que era fruit del cansament d’una setmana laboral intensa. Però el seu estat empitjorava. Presentava uns símptomes que són força comuns com la pèrdua de gust i olfacte i, malgrat tot, pensava que “era a causa de la febre. A més a més, el cos t’alenteix el metabolisme perquè no tinguis ganes de menjar i es pugui dedicar a fer el que ha de fer”, és a dir, a combatre la malaltia.
Com la metgessa Esperanza Martín, l’exregidora del PSC també va tenir problemes respiratoris. No oxigenava prou bé la sang. El dia 10 de març “vaig notar que només fent quatre passes em costava molt recuperar-me”. Va arribar a urgències del Vall d’Hebron en ambulància.
La sort de tenir símptomes lleus
El Lluís Uría recorda que el SARS-CoV-2, el virus causant de la malaltia covid-19, “de cop i volta fa un gir i les coses van a pitjor” i és per aquest motiu que, segons el periodista, “s’ha d’anar amb molt de compte i respectar els consells dels metges”.
Hi ha persones que no pateixen la malaltia amb la mateixa intensitat. És el cas de l’Elios Conesa, infermer de primària, que ha passat la malaltia confinat a casa. Explica que “he tingut febre 10-11 dies. Va començar amb molt dolor muscular, als ossos, a les articulacions i amb molta tos.” Però malgrat tenir símptomes lleus de la covid-19, era conscient que la malaltia podia fer un gir en qualsevol moment.
Agraïment a tots els professionals sanitaris
Els malalts consultats, encara convalescents i confinats, han tingut paraules d’agraïment per a tots els professionals del sistema sanitari, malgrat que la gestió de la crisi, segons la metgessa Esperanza Martín, “hagi posat en evidència totes les mancances que teníem” fruit, segons l’infermer de primària, Elios Conesa, “del buidatge del pressupost d’atenció primària i de llits en els hospitals públics”.
L’exregidora del PSC Inma Moraleda conclou que “ningú no es quedarà sense cap llit” i que “amb els fàrmacs que tenim disponibles molts de nosaltres ens n’hem sortit i molts se’n sortiran”.
