La querella de la fiscalia es basa en un document. L'havia escrit l'arquitecte Carles Díaz al 2006. Feia referència a una conversa que havia tingut amb Ramon García Bragado. Tots dos van parlar sobre quins eren els passos que havia de seguir la tramitació de l'hotel. És a dir, una mena de fulla de ruta. I un dels punts era que tots els acords entre les administracions es signessin "sense publicitat". És a dir, que no calia donar-los a conèixer. Avui, Carles Díaz ho ratificat tot davant el jutge. Ha reconegut que va fer aquesta carta i que després li enviar a Jordi Montull. Ahir, Ramon Garcia Bragado va negar l'existència d'aquesta conversa. Segons ell, el projecte de l'hotel va tirat endavant perquè pensava que al darrera hi havia el Palau de la Música. Però en realitat, l'establiment el promovia una empresa privada. Una informació que, a ulls de Millet, era pública. Estava al registre de la propietat. A més, n'havia informat durant una reunió del patronat. Ara bé, no se'n recorda si aquell dia hi havia assistit algun representant de l'administració. Per Jordi Montull, l'únic error és que no van incloure el canvi de titularitat del solar dins dels documents oficials. Però això seria només un problema administratiu. La fiscalia no ho veu així. Considera que Fèlix Millet i Jordi Montull van pressionar l'administració per titar endavant el projecte de l'hotel. I per aconseguir-ho, haurien amagat informació. Per això els acusa de prevaricació, falsedat documental, entre d'altres.
Millet i Montull estan acusats de tràfic d’influències i apropiació indeguda. Aquest dijous han tornat a declarar davant la jutgessa que investiga si els dos querellats van fer servir les seves influències per aconseguir la requalificació urbanística dels terrenys annexos al Palau de la Música Catalana on s’havia d’aixecar un hotel de luxe.
De domini públic
El primer a declarar ha estat l’expresident del Palau de la Música, Fèlix Millet, que ha respost a les preguntes de la jutgessa durant tres quarts d’hora. Millet ha dit que era de domini públic que el Palau havia cedit a un particular el projecte de construcció d’un hotel de luxe al costat de l’edifici modernista. Ha insistit que ell mateix va comunicar aquesta cessió durant una de les reunions de la Fundació Palau de la Música on, ha dit, suposava que hi devia haver algun representant de les administracions. Segons Millet, en aquesta reunió es va presentar públicament Manuel Valderrama, propietari d’Olivia Hotels.
No comunicar-ho, mer error administratiu
Després de Millet, ha entrat al jutjat la seva mà dreta, Jordi Montull, que ha declarat durant unes dues hores. En sortir, Montull ha comentat només que el fiscal li havia ensenyat molta documentació i ha deixat parlar el seu advocat. Segons Jordi Pina, Montull ha declarat que no va comunicar a l’Administració el canvi de titularitat dels solars on s’havia de construir l’hotel perquè llavors no ho va considerar rellevant. Per Montull, mantenir la Fundació del Palau com a promotora de l’expedient urbanístic va ser un mer error administratiu, però la seva actuació en aquest procés va ser “incòlume i gens delictiva”.
El full de ruta
En la seva declaració davant la jutgessa, Montull ha assegurat que l’arquitecte Carles Díaz -que ha comparegut just després d’ell durant una hora i mitja- li va lliurar la carta manuscrita que estableix un full de ruta entre els gestors del Palau i la cúpula d’Urbanisme per tirar endavant el projecte sense donar-hi publicitat. Aquest paper té data del 2 de març de 2006, sis dies abans de la firma del primer conveni entre el Departament d’Economia i el Palau de la Música per a la permuta d’usos urbanístics que facilitaria la construcció de l’hotel.
L’arquitecte Carles Díaz ha reconegut que va redactar aquest full de ruta després d’una conversa amb el regidor Ramon Garcia-Bragado. Ha precisat, però, que no es tracta d’una transcripció literal de la xerrada, sinó que hi va incloure les seves reflexions. El document establia la necessitat que Millet tingués “políticament controlats tots els partits”.
