El Club Natació Atlètic-Barceloneta ha estat la seu central, un any més, del “Mulla’t per l’esclerosi múltiple”. La iniciativa ha fet saltar a l’aigua personalitats i cares conegudes de la política i la cultura en un gest simbòlic que té per objectiu donar visibilitat i conscienciar la societat sobre aquesta malaltia neurodegenerativa que afecta 12.000 persones al territori català.
18 piscines a Barcelona
A Barcelona ja es tradició sumar-se a la jornada. Enguany hi han participat 18 piscines, amb 4.000 persones que s’han capbussat per aquesta iniciativa. Arreu de Catalunya són 500 piscines, amb 110.000 persones que han participat en aquest bany solidari. L’acte central s’ha fet al Club Natació Atlètic-Barceloneta, on autoritats i representants de l’àmbit social i cultural han acompanyat els assistents.
Aquesta edició ha comptat, entre d’altres, amb la presència de la cantautora i poetessa Ivette Nadal, la sommelier Meritxell Falgueras i personalitats polítiques com el secretari general de Junts, Jordi Turull, i el regidor de la formació a Barcelona Jordi Martí Galbis.
33 anys impulsant la recerca
El “Mulla’t per l’esclerosi múltiple” va començar com una acció simbòlica l’any 1994 i ha crescut fins a convertir-se en una gran onada de solidaritat, que cada estiu recol·lecta milers d’euros. “S’ha aconseguit un canvi espectacular; de començar un ‘Mulla’t’ sense tractaments, a un ‘Mulla’t’ amb més de 17 tractaments, i tot això és part d’aquesta sensibilització i d’aquesta feina que fem en actes com aquest”, explica Rosa Masriera, directora de la Fundació Esclerosi Múltiple.
Els fons recaptats es destinen a millorar el dia a dia dels pacients, amb serveis de neurorehabilitació i acompanyament, i a impulsar la recerca per frenar la progressió d’aquesta malaltia i aconseguir un futur amb més opcions i qualitat de vida. “La malaltia ha avançat molt, però encara hi ha unes necessitats no cobertes molt importants, com totes les funcions que fan les associacions de pacients: l’acompanyament, la rehabilitació, les activitats i, en general, el coneixement de la malaltia; i també, sobretot, més recursos per a la investigació”, assegura Sara Llufriu, neuròloga de l’Hospital Clínic de Barcelona.
