La reunió d'avui és important. Se'ls ha comunicat que a finals de setmana marxaran a un altre centre, emparats pel programa estatal. Dels 48 migrants que van ser acollits al centre esportiu Blume, una desena han continuat els tràmits d'immigració a l'estranger on tenen amics o família, i la resta ha demanat asil i espera la resolució que els doni l'estatus de refugiat. Al llarg d'aquestes setmanes, els equips de Creu Roja els han ajudat a rebre assistència mèdica, suport pedagògic i fins i tot nocions de geografia per ubicar-se després del seu llarg periple. Canviar de centre els suposa ara un altre repte. Alicia Vilajeliu, Creu Roja: "És un canvi i els genera certa ansietat. Saben que durant aquests mesos tindran un lloc on viure i manutenció però viuran amb la incertesa de si el govern espanyol els concedeix o no l'estatus de refugiat." És el cas d'en Soulimane. Té 23 anys, és de la República de Guinea i va ser rescatat per l'Open Arms a Líbia, on es trobava en captiveri. Assegura que se sent a gust a Barcelona i es mostra esperançat pel futur. Tall Barry Soulimane (francès!!!) "Estic molt content, he patit molt pel camí, pensava que moriria a Líbia. La resta de la meva vida vull ser a Espanya, em vull casar aquí i si moro vull que m'enterrin aquí."
La residència per a esportistes Joaquim Blume ha estat durant sis setmanes la llar de la cinquantena d’homes rescatats a la costa de Líbia i que van arribar a bord de l’Open Arms . Durant aquest temps han hagut d’iniciar els tràmits per sol·licitar asil al Govern espanyol. Dels 48 migrants, vuit han decidit marxar a l’estranger amb amics o familiar i la resta intentaran quedar-se a Espanya. Avui a la residència només en queden 15, que a finals de setmana seran traslladats a un altre centre.
Se’ls ha assignat una plaça en el programa estatal de sol·licitud de refugi, que els garanteix allotjament i manutenció mentre esperen la resolució de la seva petició. Aquest canvi de centre els genera cert neguit, segons explica la coordinadora de la Creu Roja a la Blume, Alícia Vilajeliu. Diu que en els darrers dies li han traslladat les seves inquietuds: “Ara se sentien ubicats, tranquils. Saben que poden anar pel carrer amb seguretat, sense pensar que algú els pugui segrestar o atacar per tornar-los al captiveri i l’esclavitud que han viscut a Líbia… Aquest canvi els fa sentir-se insegurs i amb certa ansietat”.
El suport de la Creu Roja
L’equip de la Creu Roja els ha assistit des de la seva arribada facilitant-los l’accés al sistema sanitari, ajudant-los a fer els tràmits per sol·licitar asil o fins i tot donant-los suport pedagògic. Han fet classes de castellà, català i exercicis d’ubicació per saber on estan després del llarg viatge que els ha portat fins aquí. Disposar de les instal·lacions de la Blume ha estat positiu en una situació d’excepcionalitat i urgència humanitària, però des de la Creu Roja recorden que “els estats haurien de disposar de centres estables que garanteixin l’acollida i la defensa dels drets de les persones que, com els que venien a bord de l’Open Arms, fugen no només de la pobresa sinó del captiveri i l’esclavitud en ple segle XXI”.
