Aquest dissabte, 9 d’agost, es compleix el vuitè dia de vaga de fam i d’acampada a la plaça de Catalunya de l’activista i cineasta catalana Mi Hoa Lee. És la manera que ha trobat per fer costat al moviment de l’estómac buit, una iniciativa que van impulsar tres periodistes i un treballador de la salut de Gaza per denunciar la crisi humanitària que pateix la franja pels atacs d’Israel.
Ella ho descriu com “un crit d’auxili i desesperació” perquè “se senten abandonats”. Li inspira, especialment, que aquest gran sacrifici el lideressin persones que estan vivint una situació extrema: “Si no moren per una bomba o un dron, estan disposats a morir per no menjar, voluntàriament. Això és una lliçó”, reflexiona. Un esperit d’enteresa que trasllada al conjunt de població: “No podem parlar de pau si no parlem de resistència. Per això, encara no els han robat el territori”, considera.
Vuit dies només amb aigua i sals minerals
Mi Hoa Lee va començar el dejuni a les 0 h del 2 d’agost i, des de llavors, només consumeix aigua i alguns electròlits, el mínim indispensable per evitar riscos irreversibles per a la seva salut. Està monitoritzada per la Fundació Mabrok, a càrrec d’un metge palestí. L’activista assegura que en aquests vuit dies ha perdut 1,7 kg. A més, ha inaugurat l’acte en memòria de les víctimes més joves a la plaça de Catalunya.
Més de 18.000 infants morts
Entrant de ple en el quid de la qüestió, la cineasta declara que “Israel està acabant amb generacions senceres de nens i nenes gazians”. Una situació que, diu, “sembla que no pot empitjorar, però empitjora”. De fet, ja són més de 18.000 infants morts a Gaza, les víctimes més innocents del conflicte.
“Per què la gent fa vida normal?”
Lee s’indigna amb la inacció de la majoria de la població: “Si jo estic fent tot el que puc i no soc ningú, si jo vinc amb aquesta tenda a la plaça de Catalunya en comptes d’anar de càmping amb la meva filla, per què la gent fa vida normal? Per què s’ha d’esperar a aturar el genocidi al setembre? No em sembla just ni humà”, sentencia.
Indiferència de les institucions
Posa el focus en el que anomena “l’estat genocida d’Israel”, però també en “tots els que els fan costat”, i assenyala també les institucions catalanes i espanyoles. Sobre si ha rebut algun suport polític, la seva primera reacció és riure: “No s’ha posat en contacte amb mi cap representant de cap institució catalana o estatal per veure què passa i per què faig això”.
