“Ens va entrar tanta por amb el virus que no hem pensat en cap altra cosa que a aïllar al màxim, sense pensar en el que això significava per a ells”. Amb aquestes paraules, la directora d’una de les residències per a gent gran on Metges Sense Fronteres (MSF) ha intervingut durant la pandèmia del coronavirus explica la situació que han viscut al seu centre. El seu és un dels testimonis recollits en l‘informe de l’ONG sobre la gestió que s’ha fet de la covid-19 als geriàtrics espanyols.
El document posa de manifest “problemes greus”, tant pel que fa al model de gestió de les residències com de coordinació entre administracions. El resultat, segons Metges Sense Fronteres, ha estat “l’abandonament de les persones més vulnerables a la pandèmia i la desprotecció del personal que les cuida”. Per això, l’organització reclama “mesures urgents” que permetin controlar la infecció i evitar que un possible rebrot torni a disparar les xifres de víctimes mortals a les residències.
“Equilibri entre aïllament, quarantena i convivència”
Entre les deficiències detectades, destaquen l’aïllament o la restricció de visites i mobilitat imposats a molts interns que no tenien símptomes. MSF considera que, en alguns casos, aquestes mesures s’han pres de manera indiscriminada i que han tingut “conseqüències físiques i psicosocials greus” per a unes persones que “no tenien suport emocional”. L’ONG posa de manifest en l’informe la “necessitat d’establir un equilibri entre aïllament, quarantena i convivència“.
Segons les darreres dades oficials, a Barcelona han mort 1.329 persones en residències des de l’inici de la pandèmia. Després de prestar suport en 500 centres d’arreu de l’estat, l’informe de MSF conclou que els geriàtrics es van trobar amb un “dèficit estructural de recursos i de supervisió sanitària” i que, a més, no hi havia “cap pla de contingència”. Per la responsable de la resposta en residències de MSF, Ximena Di Lollo, aquesta combinació de factors va fer “inviable” respondre a la pandèmia.
La intervenció de MSF als centres també ha posat sobre la taula la falta de protocols per a les cures pal·latives i l’actuació en cas de risc de mort imminent, i ha previst aspectes com els comiats i les visites de familiars. També denuncia la dificultat de molts centres per derivar a l’hospital els seus interns.
Centres poc preparats
Per MSF, el personal de les residències “es va veure obligat a fer unes cures per a les quals, malgrat la seva bona voluntat, no estaven preparats”. En aquest sentit, remarca la falta de formació a l’hora de fer ús dels equips de protecció individual o la manca de protocols clars. “Em trobo amb recomanacions i protocols que es contradiuen”, denuncia la directora d’una de les residències.
La intervenció de MSF s’ha focalitzat en dos aspectes: donar la formació necessària al personal i treballar per desinfectar i zonificar les instal·lacions –separació dels espais nets de les zones amb virus. A l’hora de fer-ho, un dels responsables mèdics de l’ONG destaca les dificultats amb què s’han trobat: “Els edificis i la distribució d’espais a les residències no afavoreixen les mesures d’aïllament i prevenció del contagi”. “En cada centre, ens hem enfrontat a un trencaclosques per fer assessorament i implementar les mesures de zonificació i de circulació més adequades, i en moltes ocasions hem hagut de triar el mal menor per arribar a proposar alguna cosa funcional”, relata aquest testimoni.
Amb aquestes conclusions sobre la taula i amb vista de possibles nous brots de covid-19, MSF reclama “mesures i plans de contingència que assegurin una alerta ràpida i una resposta immediata en el control de la infecció“. I a més de la capacitat de prevenció i control, considera bàsic també disposar de professionals formats per assessorar, capacitar i supervisar el personal assistencial dels centres. Tot plegat, ha d’anar acompanyat d’un bon aprovisionament de material i equips de protecció.
