És la consulta d'un metge examinador aeri, on passen revisió pilots i altres tripulants d'avió. A més de proves físiques, l'examen inclou la visita amb un psicòleg i un psiquiatre. Part de la seva feina és comprovar que l'historial clínic que aporta el candidat és verídic. RAFAEL RODRIGO DE LOSADA, metge examinador aeri de Diagnosi Mèdica Creu Blanca "Es fan test de via doble, per dos camins, per assegurar que el pacient no ens pot enganyar, no pot falsejar cap problema." En el cas de les revisions, el doctor està obligat a comunicar-ne el resultat a les autoritats aeronàutiques. Però en cap cas n'informa a la companyia. És el professional directament qui ha de presentar el certificat a l'empresa. Així, el que el pacient explica a la consulta queda en secret i es preserva un vincle de confiança que els metges consideren imprescindible. JORDI BLANCH, president de la Societat Catalana de Psiquiatria i Salut Mental "Perquè una malaltia psiquiàtrica no es pot detectar amb un control mèdic rutinari, sinó que és una entrevista. I si justament hi ha al risc que revelant la informació al seu metge, o al de la companyia aèria en aquest cas, la persona té el risc de perdre la feina, evidentment no ho revelarà." El secret mèdic, però, no està regulat per cap llei, sinó pel codi deontològic. I hi ha casos en què els metges no només se'l poden saltar, sinó que hi estan obligats. JAUME SELLARÈS, vicepresident segon del Col·legi de Metges de Catalunya "Una persona que tingui una malaltia contagiosa i posa en risc altres persones, si aquesta persona no fa el que se li recomana, hi ha mecanismes perfectament establerts per comunicar-ho a l'autoritat sanitària, perquè prengui les mesures d'aïllament, etcètera." Tot i això, el Col·legi de Metges està enllestint un document que descriu amb més precisió els límits del secret professional. I al mateix temps insten les empreses a incrementar l'autoregulació. Els mateixos metges apliquen des de fa un temps mesures per informar dels possibles problemes que tingui un company, un mecanisme que està donant resultats positius.

El Col·legi de Metges de Barcelona està enllestint un document que descriu amb més precisió quins són els límits del secret mèdic. La mesura coincideix amb el debat obert després que es confirmés que diversos metges tenien coneixement dels trastorns mentals d’Andreas Lubitz, el pilot que va estavellar l’avió de Germanwings ara fa un any, i no ho van comunicar a l’empresa.

Una de les conclusions de l’informe final del sinistre va ser que cal permetre trencar el secret mèdic quan hi ha un risc per a altres persones. També han reclamat una regulació en aquest sentit els familiars de les víctimes. De fet, el secret professional dels metges “no està regulat per llei, sinó pel codi deontològic”, segons Jaume Sellarès, vicepresident del Col·legi Oficial de Metges de Barcelona. I ja hi ha casos en què els facultatius tenen “fins i tot l’obligació de saltar-se’l perquè hi ha un bé a protegir, que pot ser la pròpia salut o la vida del pacient o bé d’altres persones”.

Tot i això, el col·legi treballa en un document per regular amb més concreció aquests supòsits. Al mateix temps insta les empreses d’àmbits professionals en què pugui haver-hi riscos per a terceres persones que incrementin l’autoregulació perquè “siguin les mateixes companyies les que posin en marxa mecanismes de control i protocols d’actuació per detectar problemes al més aviat possible”.

En aquesta línia, el president de la Societat Catalana de Psiquiatria i Salut Mental, Jordi Blanch, proposa per exemple “un programa de seguiment mèdic exhaustiu” en el qual pugui participar voluntàriament el professional, si sospita que té una patologia psiquiàtrica, i sense que l’empresa conegui realment l’estat. Per Blanch és imprescindible preservar la confidencialitat i el vincle de confiança entre doctor i pacient “perquè una malaltia psiquiàtrica no es pot detectar amb un control mèdic rutinari, sinó que és una entrevista. I si la persona té el risc de perdre la feina, perquè sap que el metge pot revelar el seu problema, evidentment no l’explicarà”.

Els facultatius també posen com a exemple el programa d'”ajuda al metge malalt” que ja funciona entre aquest col·lectiu i amb resultats positius. La mesura obliga tots els metges a informar un superior quan detecten que un company no està en condicions de seguir exercint, almenys temporalment.