Un estudi de l’Observatori de les Violències Masclistes de Mèdia.cat a partir d’una enquesta a 136 dones periodistes catalanes revela que més de la meitat asseguren haver viscut assetjament sexual (54,4 %) i assetjament per raó de gènere (55,1 %). Així ho ha fet saber Meritxell Rigol, l’autora de l’estudi, aquest dimecres al Col·legi de Periodistes.
Les periodistes reporten, entre d’altres, tocaments, arraconaments o bromes de caràcter sexual. La majoria de les violències masclistes (80 %) són de caràcter més subtil, com per exemple bromes masclistes, tracte condescendent i infantilitzador o ignorar aportacions que, de donar-se de forma reiterada, podrien constituir assetjament per raó de gènere.
L’autocensura, el principal impacte de les violències masclistes a la feina
Les periodistes enquestades assenyalen que després d’haver patit situacions d’assetjament opten per autocensurar-se, deixar de publicar determinades temàtiques i, en alguns casos, abandonar el lloc de treball.
“El cas Gordillo no és un cas aïllat, és estructural”
Els Protocols no estan funcionant als mitjans
Després de patir assetjament, l’informe, que ha estat impulsat pel Grup de Periodistes Ramon Barnils i elaborat amb la consultora l’Esberla SCCL, destaca que més del 95 % de les dones no han recorregut a la comissió o persona encarregada del protocol d’assetjament del mitjà en què treballa. Només el 3,7 % dels casos ho han comunicat per aquesta via.
En la majoria dels casos ho han compartit a l’entorn més proper de l’afectada en cerca de suport, però no han iniciat cap procediment per tal que es doni una resposta col·lectiva des de l’empresa.
La normalització de les violències
La principal barrera, segons l’informe, a l’hora de presentar una queixa o una denúncia davant d’una situació d’assetjament sexual o per raó de gènere és la normalització, acceptació i invisibilització de les violències masclistes (67,1 %).
La sensació d’impunitat de la persona que ha agredit (57,5 %) i patir el qüestionament o la manca de credibilitat (54,8 %) també obtenen percentatges molt alts entre les enquestades.
Buit d’acció preventiva a les redaccions
Segons l’estudi de Mèdia.cat resulta preocupant que bona part de les periodistes de la mostra afirmin no saber si hi ha mecanismes preventius de les violències masclistes als mitjans per als quals treballen (41,9 %) o directament un 22,8 % afirmen que no n’hi ha. Més d’un 70 % afirmen que no han fet accions formatives i de sensibilització contra l’assetjament sexual i per raó de gènere als mitjans en què treballen.
