Els gats cada vegada són més presents a les cases catalanes. Segons dades de l’Arxiu d’Identificació d’Animals de Companyia (AIAC), tot i que la xifra de gossos segueix superant la de gats, hi ha una davallada en les xifres que ha coincidit, per contra, amb un augment dels felins a les llars. Des del 2021, any en què la tinença de gats i gossos va assolir un màxim històric per la pandèmia, el nombre de gats s’ha incrementat un 14,42 % ―ha passat de 37.820 el 2021 a 43.274 l’any 2024―, mentre que el de gossos ha disminuït en un 23,07 % ―ha passat de 84.944 el 2021 a 65.344 el 2024. És una tendència també clara en comparació amb les dades de 10 anys enrere: des de llavors, el nombre de gats a les llars s’ha multiplicat per quatre i el de gossos ha disminuït un 20 %.
Molts gats sense identificar
Aquestes dades, però, poden comportar un biaix, ja que l’AIAC només comptabilitza els animals identificats amb xip. Segons Paula Calvo, doctora en antrozoologia i etòloga experta en el comportament felí, hi ha una infraidentificació dels gats, i part de l’increment de les dades és el resultat de les campanyes d’identificació que s’han fet en els darrers anys i d’una tinença més responsable. Tot i així, encara n’hi ha molts que no estan identificats. Ana Maria Martínez, directora tècnica veterinària del CAAD Penedès, calcula que, mentre que només el 5 % dels gats que arriben als centres d’acollida i a les protectores estan identificats amb xip, en el cas dels gossos són un de cada tres.
Una falsa creença
Per Calvo, hi ha la idea que el gat és l’animal de companyia fàcil. I és totalment errònia. Si bé és cert que, a diferència d’un gos, els gats són molt independents, requereixen menys espai, no els cal sortir a passejar i és més econòmic mantenir-los, també tenen unes necessitats que cal satisfer-los perquè estiguin sans i feliços. Martínez assegura que hi ha poca sensibilitat a l’hora de tenir en compte que es tracta d’animals que poden tenir malalties i aquesta és una de les raons per les quals les expectatives de moltes persones que els adopten es trunquen. “De vegades, hi ha qui els costa entendre que els gats necessiten un manteniment i que també es posen malalts, i a la mínima que hi ha alguna complicació ens els retornen”.
