La floració enguany s’ha endarrerit uns dies respecte d’altres anys possiblement a causa de les baixes temperatures de l’hivern i l’inici de la primavera. És un arbre ben adaptat a la ciutat i present a tots els barris de Barcelona.

Com cada any quan arriba el mes de maig  apareixen les flors de les mèlies i el perfum intens d’aquest arbre s’escampa per alguns racons de la ciutat.  La mèlia (“Melia azedarach”) és un arbre nadiu del continent asiàtic, de Pèrsia, part de la Xina i les parts baixes de l’Himàlaia.  En països com l’Iran, l’Índia o Malàisia es considera un arbre sagrat. A la península Ibèrica va ser introduïda pels àrabs.

Es tracta d’una espècie que s’ha adaptat molt bé al clima de Barcelona. És un arbre de port mitjà -pot arribar a fer més de 10 metres d’alçària- , fulles compostes i flors de color lilós que s’agrupen en ramells vistosos.

Les flors – que encara són presents aquests dies damunt dels arbres- donaran pas a fruits globulars: una mena de boletes que s’agrupen formant raïms que persisteixen a l’arbre tot l’hivern, després de la caiguda de les fulles. Cal tenir present que es tracta d’un fruit que és metzinós. Enguany la floració s’ha produït uns dies més tard que l’any passat possiblement a causa de les baixes temperatures de l’hivern i l’inici de la primavera.

És un arbre idoni per engalanar places i espais oberts, però també s’adapta molt bé als carrers de voreres amples que permetin el desenvolupament de l’extensa capçada.

De mèlies en podem trobar exemplars ufanosos a la plaça de la Sagrada Família o al carrer de la Marina. També n’hi ha al carrer de la Selva de Mar, al carrer de Biscaia, al carrer de Quito, al carrer de Mandri, al carrer Gran de Sant Andreu, al carrer d’Aiguablava o al Parc de Diagonal Mar, entre molts altres indrets.

A continuació podeu veure les imatges de @btveltemps d’algun dels exemplars que viuen als Jardins Teresa de Calcuta del Poblenou: