Crear ponts de diàleg sense exigències
“L’enderroc de Can Vies ha estat una agressió molt forta” pels membres del col·lectiu “perquè els han trencat 17 anys de treball, estan molt ferits, se senten molt agredits i ara hi ha una resposta en la mateixa direcció”. Així ho explica Robert Gimeno, mediador en l’àmbit penal i comunitari amb més de 20 anys d’experiència al sector.
Gimeno analitza que la resposta que s’ha donat “no és de lleis sinó de sentiments” i, per aquesta mateixa raó, “la policia podrà detenir i aturar els joves però la ràbia quedarà a dins”. Per tant, veu prioritari que es treballi per “rebaixar l’escalada” del conflicte, acostar posicions i per crear ponts de diàleg. I creu fermament que “l’Ajuntament s’hauria de prendre molt seriosament que toca fer passos per solucionar el conflicte”.
Per aquesta raó, Gimeno considera positiu que com més actors s’impliquin en la resolució, millor. Posa com a exemple que hi participin altres partits municipals, com el PSC o ICV-EUiA, “no per treure’n rèdit polític sinó per ajudar, ja que eren al govern quan el problema es va començar a gestar”. És per això que valora positivament la trobada entre la FAVB, el Centre Social de Sants i el consistori i veu amb bons ulls que la CUP vulgui participar en la construcció del diàleg.
“Si negocien per a la galeria, no sortirà”
Per avançar, el diàleg ha de ser privat, basat en la confiança i “mai de cara a la galeria”. En aquest punt, Gimeno critica que les cobertures que fan alguns mitjans de comunicació no ajuden a pacificar el conflicte i denuncia les clàssiques distincions entre “bons i dolents”.
A més, afirma que, en la negociació, “no s’ha d’exigir que es condemni la violència”. En la mateixa línia parla Salvador Puntes, director del Màster en Gestió i Resolució de Conflictes de la UB, que explica que “hi ha processos de construcció de consens mentre continua la lluita armada; posa com a exemple el cas del conflicte colombià amb les FARC” i rebla que “començar un procés de mediació posant limitacions inicials fa que l’altra part es posi a la contra”.
En el cas de Can Vies l’Ajuntament ha de fer el primer pas, afirma Gimeno, ja que “és la part qui té el poder”. Segons el mediador, al conflicte es començarà a resoldre “el dia que l’Ajuntament miri els joves com persones amb interessos per tenir espais autogestionats” i quan els joves “s’adonin que l’administració també treballa per ells i els pot oferir coses”. Ara bé, “mentre no hi hagi confiança i reconeixement mutu, no podrà començar el diàleg”, explica.
Un equip professional imparcial
Paral·lelament a les accions que duguin a terme partits polítics i entitats, tant Puntes com Gimeno veuen imprescindible que s’hi incorpori al procés un equip de mediació professional neutre i imparcial acceptat per a totes dues parts. Salvador Puntes, vinculat al sector de la mediació des de l’any 1992, explica que, en aquest cas, els passos a seguir podrien ser els següents:
1.Parlar amb el màxim de grups possibles i per valorar l’interès que tenen per gestionar el conflicte a través del diàleg.
2.Nomenar un representant per cadascun dels grups interessats.
3.Consensuar les condicions o normes internes de funcionament per dur a terme el treball.
4.Construir una agenda de treball consensuada en què tothom pugui exposar la visió del conflicte.
A partir d’aquí, segons Puntes caldria proposar, construir i avaluar opcions per resoldre el conflicte que satisfacin totes les parts; i recorda que, en tot moment, s’ha de respectar l’opinió de l’altre.
Èxit o fracàs?
Segons Puntes, la tria d’un equip de mediadors professionals seria clau perquè la resolució del conflicte fos satisfactòria i també hi ajudaria que “certes veus amb lideratge proposessin un camí de resolució”. Per contra, afirma que serà un fracàs “si els actors que han d’impulsar el diàleg continuen defensant el jo tinc raó” i si pensem, com quan tenim una urgència en l’àmbit de la salut, que qualsevol “persona que surt als diaris pot fer de metge”.
