Marta Sempere, mestra de SIEI (suport intensiu a l’educació inclusiva), ho té clar: “L’aprenentatge a les aules sempre hi és. No el podem obviar ni es pot amagar. A l’educació hi cap tothom, només cal fomentar l’accés a aquest aprenentatge”. Ho explica segura després de cinc anys exercint de mestra de suport a l’Institut Doctor Puigvert.

Els suports intensius per a l’escolarització inclusiva són dotacions extraordinàries de mestres que s’incorporen a les plantilles de les escoles o instituts amb l’objectiu d’atendre els alumnes amb necessitats educatives especials que ho requereixin. Tant pot ser per limitacions en el funcionament intel·lectual com de la conducta en l’adaptació d’aquests alumnes, els quals requereixen al llarg de tota l’escolaritat mesures i suports intensius per poder relacionar-se, participar i aprendre.
[vc_section][vc_row][vc_column][vc_text_separator title=”Dia Internacional de l’Educació” color=”black”][/vc_column][/vc_row][vc_row][vc_column][vc_row_inner][vc_column_inner width=”1/3″][card btv_post_id=”550690″ btv_term_id=””][/vc_column_inner][vc_column_inner width=”1/3″][card btv_post_id=”553484″][/vc_column_inner][vc_column_inner width=”1/3″][card btv_post_id=”551755″][/vc_column_inner][/vc_row_inner][/vc_column][/vc_row][/vc_section][vc_row][vc_column][vc_separator color=”black”][/vc_column][/vc_row]

Com treballen els SIEI

Sempere ens explica que al seu institut “la nostra SIEI no té una forma fixa sinó que la forma ens la donen els alumnes que ens requereixen. Nosaltres prioritzem molt la singularitat de cada nen“. Són dins les aules amb els altres mestres o tutors i també amb la resta d’alumnes. “Ets un recurs més de suport per a l’aula en general. La meva prioritat és l’alumne que ens han dit des de l’EAP (Equip d’Atenció Psicopedagògic) que haurem d’acompanyar, però si la dinàmica de la classe d’accés a l’aprenentatge ja el té garantit, aleshores la mirada s’obre cap a la resta de la classe”, ens explica.

Tot el que passa és bo

Per la Marta fer aquest acompanyament des d’un primer d’ESO fins a un quart d’ESO és un privilegi i en molts casos, un gust. “Per a ells som un referent continu. Els canvien els professors durant els anys però nosaltres sempre hi som. I en aquest estar vivim i en aquest viure hi passen moltes coses. No totes són positives perquè els ha passat de tot. Però els has pogut acompanyar a aquest de tot“. Després de cinc anys dedicant-se a acompanyar alumnes conclou: “He après que el que li passi a l’alumne… està bé. Perquè aquest és el seu camí i així està bé”.