El Saló Eròtic de Barcelona es presenta aquest any com a “renovat”. Així ho fa saber a través de la campanya de promoció d’aquesta 26a edició en què fa autocrítica de la falta d’educació afectivosexual, que el porno sigui masclista i que es tracti a la dona com un objecte. Alhora reivindica un porno ètic, feminista i inclusiu.

Un plantejament que un sector del feminisme veu contradictori. Segons Ana Isabel-Bernal Triviño, professora de la UOC, creu que es tracta d'”un rentat de cara en tota regla”. D’entrada Bernal-Triviño critica la frase final de l’espot en què s’afirma que “ara manem les dones” perquè el feminisme, diu, “no va d’això” sinó que el que promou és que homes i dones estiguin al mateix nivell i que no hi hagi cap relació de submissió. Aquesta professora de la UOC  insisteix que la indústria pornogràfica impedeix el desenvolupament d’una imatge justa de la dona. De fet, creu que la discrimina i que fomenta els estereotips.

De la seva banda, Mel Solé, professora titular de la Facultat d’Economia i Empresa, afirma que es tracta d’una campanya que compleix a la perfecció el seu objectiu: que se’n parli. La compara amb la campanya que va fer Benetton amb la foto d’un malalt de sida. Solé diu que en el seu moment la marca italiana “no anava en contra d’aquesta malaltia” sinó que pretenia impactar “posant al damunt de la taula un tema d’actualitat”.

El Saló Eròtic no és l’única marca que treu rèdit del moviment en defensa de la dona. Cada vegada més empreses, especialment de roba, inclouen eslògans o discursos feministes als seus productes. Dior va treure samarretes amb la frase “We should all be feminists” a la seva col·lecció del 2017 i més tard també s’hi van apuntar altres empreses com Mango, Zara o Tezenis. El moviment en defensa de la dona és més present que mai, arran de campanyes com “metoo” i de les manifestacions del 8 de març, que han contribuït a trencar l’estigma que duia associat. Ana Isabel Bernal-Triviño, professora de la UOC, explica que com ha passat amb d’altres moviments socials, la indústria veu als activistes com a potencials consumidors i ho aprofita. Però Bernal-Triviño opina que és pervers perquè “hi ha samarretes fetes per nenes a Bangla Desh” i el feminisme, diu també busca justícia social. Aquesta professora de la UOC afegeix que es produeixen altres contradiccions com que es paga menys a les dones o que quan aquestes es queden embarassades no els ofereixen l’ajut que necessiten.

Comparteix a: