
3.000 persones, segons la Guàrdia Urbana —40.000, segons els organitzadors— han sortit al carrer per participar en la manifestació unitària d’aquest dissabte, 7 de febrer, convocada per les entitats d’usuaris de Rodalies, en protesta per la crisi ferroviària. Tot es va precipitar el 20 de gener, arran de la caiguda d’un mur a l’R4 l’altura de Gelida que va causar la mort d’un maquinista en pràctiques. L’endemà el servei de Rodalies va quedar completament aturat i des d’aleshores no hi ha hagut dia que no s’hagin produït incidències.
Cansades de tan desconcert, més de 150 organitzacions socials han fet una crida perquè el màxim de gent secundés aquesta mobilització de la tarda, poques hores després de la que hi ha hagut a les 12 h. En la convocada per l’Assemblea Nacional Catalana (ANC) i el Consell de la República —segons la Urbana, més nombrosa—també s’ha volgut denunciar tant la falta d’inversió a la xarxa de Rodalies com el deteriorament de molts serveis bàsics —com la salut o l’educació—, però en aquest cas amb un clar missatge de caire independentista.
La segona gran marxa d’una jornada amb importants afectacions de trànsit ha començat a les 17 h a l’Estació de França, on es troba el centre de control d’Adif que ha donat tants maldecaps, i ha anat avançant molt ràpid via Laietana amunt fins a arribar en només tres quarts d’hora a la plaça de Sant Jaume, on s’han fet parlaments.

“S’ha de fer la vida fàcil a l’usuari”
Abans de començar aquesta manifestació més transversal, hi ha hagut declaracions als mitjans de comunicació. Adrià Ramírez, president de la Promoció del Transport Públic (PTP), ha recordat que la xarxa de Rodalies “ja era vulnerable” abans d’aquesta crisi, que és fruit de la “mala inversió des de fa dècades” i d’un model “centralista”. I ha afegit que no n’hi prou d’invertir-hi diners si no es posa “l’usuari en el centre”. “Se li ha de fer la vida fàcil”, ha conclòs.
En aquest sentit, Anna Gómez, portaveu de la plataforma Dignitat a les Vies, ha apuntat que “el pes d’aquesta desgràcia s’ha fet recaure en els usuaris”, a qui s’ha “portat al límit” i “ja no tenen més paciència”. Gómez, que ha volgut remarcar que hi ha gent que no ha pogut arribar a Barcelona a l’hora de la convocatòria per culpa dels trens, ha expressat: “Anem tard a la vida, això ha tocat fons”. I ha lamentat que l’usuari estigui permanentment desinformat.
Política “classista”
En representació dels sindicats, Belen López, secretària general de Comissions Obreres (CCOO), ha criticat que qui s’estigui emportant la pitjor part de la situació siguin els treballadors. “Clarament s’ha fet una política classista que prioritza l’alta velocitat”, ha dit. López ha afirmat que “la mobilitat és la germaneta pobra de les polítiques públiques” en un moment, a més, en què la falta d’habitatge ha fet que molta gent hagi hagut de marxar de Barcelona i utilitzar el tren per desplaçar-se al lloc de treball. I ha denunciat “l’externalització d’activitats pròpies d’Adif i Renfe” que han causat “precarietat en el servei”.
Per la seva banda, Camil Ros, secretari general d’UGT, ha volgut deixar clar que els responsables de la desinversió en Rodalies són “tots els governs”, aquest i els anteriors. I ha assegurat que s’ha vist descoordinació de les diverses administracions implicades, i que això només es pot resoldre si hi ha “un operador únic de veritat”.
Vaga a partir de dilluns
Les incidències persistents a Rodalies, que han derivat en retards i cancel·lacions que han posat diàriament a prova la paciència dels usuaris, han fet impossible que es tornés a la normalitat, tot i haver-se dit diversos cops que així seria. Tampoc la setmana vinent arrencarà amb el servei regular funcionant com mínimament s’espera, ja que dilluns, dimarts i dimecres hi ha vaga de maquinistes per reclamar més seguretat a Rodalies, una vegada hagin fracassat les negociacions dels convocants de les aturades —els sindicats ferroviaris— mantingudes amb el Ministeri de Transports.
Crec que haurien d'haver anat a la del matí perquè, més que farts de RENFE, estem farts d'Espanya que en tot ens tracta igual. Aquest és un dels casos més flagrants després de tants anys de deixadesa. Però, que ningú no oblidi que el problema de fons és que cada any van a Madrid 22.000 milions que no tornen cosa que no passaria si fóssim independents.