compartir
Els moviments per l’habitatge de Catalunya han tornat a sortir al carrer aquest dissabte, 5 d’abril, per denunciar l’especulació amb l’habitatge. Fins a 12.000 persones, segons la Guàrdia Urbana, i 100.000, segons els organitzadors, han participat en diverses columnes que han sortit de diferents punts tant de Barcelona com de Catalunya per acabar convergint a la plaça d’Espanya. Sota el lema “Acabem amb el negoci de l’habitatge”, la protesta ha seguit avançant fins a omplir l’avinguda de la Reina Maria Cristina, on s’han concentrat davant d’un escenari en el qual s’han fet els parlaments i s’han projectat vídeos.
Durant l’acte, han intervingut diferents representants dels moviments per l’habitatge, dels barraquistes de Montcada i Reixac, veïns d’un bloc ocupat de la Sareb a Sant Celoni i llogaters d’un bloc organitzat contra els lloguers temporals. A més, han participat representants de la comunitat educativa i dels bombers.
“Les vagues de lloguers han arribat per quedar-s’hi”
Un dels discursos més aclamats ha estat el del portaveu del Sindicat de Llogateres, Enric Aragonès, que ha reivindicat que “les vagues de lloguers han vingut per quedar-s’hi”. Ha assegurat que és “un acte de desobediència i revolta” amb un objectiu clar: “Si deixem de pagar, se’ls acaba el negoci”.
També han intervingut portaveus dels vaguistes dels habitatges protegits de CaixaBank a localitats com Sentmenat, Banyoles, Vilanova i la Geltrú, que han anunciat que els inquilins han deixat de pagar el lloguer al banc des d’aquesta setmana. “A partir d’ara reunirem els diners en un dipòsit comú fins que La Caixa no s’assegui a negociar”, han dit.
“Els governs en són responsables”
Els sindicats asseguren que “els lloguers continuen disparats” tot i els problemes per accedir a l’habitatge. “Només trobem habitatges amb preus desorbitats o habitacions de mala mort”, ha declarat Carme Arcarazo, portaveu del Sindicat de Llogateres. Lamenta que els polítics “no han fet res” i que “els rendistes en són culpables, però ells —els polítics—, responsables”. Per la seva banda, la portaveu de la Confederació Sindical Habitatge Catalunya, Marta Espriu, ha dit que cal “acabar amb el negoci de l’habitatge” traient-lo del mercat per garantir que sigui “un dret universal”.
Del 23-N al 5-A: denuncien la inacció dels governs
La protesta arriba després que 22.000 persones, segons la Guàrdia Urbana, sortissin al carrer el 23 de novembre de 2024 davant l’escalada dels preus del lloguer a la ciutat. Han denunciat, per exemple, que la proposta per regular el preu dels lloguers temporals i d’habitacions continua aturada al Congrés dels Diputats des de fa mesos, i també que la Generalitat o l’Ajuntament tampoc han emprès cap acció per resoldre el problema.
Protestes a una quarantena de ciutats
La mobilització no només s’ha fet a Barcelona, sinó que també n’hi ha hagut de manera simultània en una quarantena de ciutats de l’estat. La convocatòria l’han fet moviments com el Sindicat de Llogateres, la Plataforma d’Afectats per la Hipoteca, la Confederació Sindical d’Habitatge de Catalunya i el Sindicat d’Habitatge Socialista, però s’hi han adherit 4.000 entitats de molts àmbits.
L’Ajuntament admet que s’han “d’arremangar”
L’Ajuntament de Barcelona ha celebrat “l’ambient cívic amb què s’ha viscut la manifestació” i admet que les administracions competents han de posar de la seva part. “Els governs ens hem d’arremangar”, ha admès Joan Ramon Riera, comissionat d’Habitatge, des de l’avinguda de la Reina Maria Cristina. Tot i això, ha recalcat que “crear un sistema públic d’habitatge no es pot fer d’avui per demà” i ha defensat que Barcelona és pionera en l’adopció de mesures per intervenir en l’allotjament turístic o la contenció dels preus del lloguer.
