compartir
Més de 1.300 persones, segons els organitzadors, han sortit aquest dimecres al carrer a Barcelona per reclamar una societat lliure d’edatisme, una de les discriminacions més silencioses i normalitzades de la societat actual. Aquesta xacra es manifesta quan les persones grans són invisibilitzades, menyspreades, tractades amb condescendència i excloses de decisions polítiques o socials. També quan se les discrimina en àmbits com l’econòmic i el sanitari.
Coincidint amb el Dia Internacional de les Persones Grans, una trentena d’entitats civils, sindicats, administracions i partits polítics s’han concentrat aquest migdia a la plaça de Sant Jaume per conscienciar sobre el tracte desigual per motius d’edat que molts ciutadans senten que reben.
Un manifest amb el doble de suports
L’actriu Vicky Penya ha llegit el manifest que acompanya la mobilització i que té més d’un miler d’adhesions, entre les quals la de l’Ajuntament de Barcelona, i que exalta l’experiència, el coneixement i la memòria que aporten les persones de més edat a la societat. El text, que ha rebut el doble de suports que el 2024, denuncia i demana combatre l’edatisme, que s’alimenta, diuen, de prejudicis, estereotips i simplificacions.
Menysteniment administratiu
“Fer tràmits administratius quant ets una persona de certa edat és desesperant. Em sento menystingut constantment”, assegura l’Àngel Rodríguez, que amb 90 anys forma part de la Fundació FiraGran i del Consell de la Gent Gran de Barcelona.
Les dones, les més afectades
Quant a les dones, les dades diuen que són les més afectades per l’edatisme, ja que acostumen a patir una doble discriminació, tant per edat com per motius de gènere. De fet, descriuen, l’edatisme es manifesta en tots els àmbits i de diverses maneres: amb l’exclusió del món laboral, quan es nega a les dones la capacitat de decidir, quan els mitjans les retraten com a febles o dependents i quan se les tracta amb condescendència.
Joana Torruella Ventura, de 88 anys, és membre activa de l’Associació Ciutadana pels Drets de les Dones i viu sovint els efectes de l’edatisme: “Em sap greu, sobretot, que quan vaig al metge sempre es dirigeix a la persona que m’acompanya, com si fos invisible”. La infantilització del col·lectiu és una de les actituds que Torruella creu que s’haurien de corregir.
Millorar les relacions intergeneracionals
Les entitats i col·lectius signants del manifest aposten per promoure polítiques i lleis que fomentin la inclusió i el respecte mutu entre les diferents generacions i evitin la confrontació entre joves i grans. Per fer-ho possible, proposen crear espais de trobada i intercanvi per compartir coneixements i construir ponts.
També es demana una educació inclusiva a l’escola que incorpori continguts que ajudin a identificar l’edatisme i fomentin el respecte i la convivència des de la infància.
