El manifest del 25-N, Dia Internacional per a l’Eliminació de la Violència envers les Dones, exigeix polítiques i recursos suficients per garantir la protecció i la recuperació davant les violències masclistes a totes les administracions, especialment pel que fa a l’àmbit de l’educació, la salut i la justícia, i amb una atenció específica per a les persones en situació de vulnerabilitat. Així, considera necessari que els protocols reconeguin la diversitat de les violències i també de les persones que les pateixen. En aquest sentit reivindica: “Tant les violències més visibles com les més subtils requereixen una resposta decidida i col·lectiva”.
La lectura del manifest al passeig de Gràcia amb l’avinguda Diagonal ha estat coral i ha anat a càrrec de Gisela Cano, de Ca la Dona; de l’educadora Carolina Andreu; l’actriu Mont Plan; Valentina Perea, de Sindihogar Sindillar; Esther Viñas, de FESOCA; Fanny Mackern, de Regularización Ya; Paula Santos, de Mujeres Migrantes Diversas, i l’activista trans Patrícia Caballero.
Més exigències: habitatge i migració
Pel que fa a la protecció i la recuperació de les violències masclistes, el manifest posa especial focus en la derogació de la llei d’estrangeria “per la seva violència institucional i patriarcal envers les dones migrades i en situació administrativa irregular”. Per això demana, entre altres coses, el tancament immediat dels CIE. A més, reivindica el dret a un habitatge digne amb l’eliminació de les traves d’una burocràcia innecessària per a les persones en risc d’exclusió i el dret a l’empadronament sense domicili fix per garantir l’accés als drets bàsics.
Educació sexoafectiva obligatòria
Per transformar “estructures de poder institucional que perpetuen les violències”, les activistes declaren al manifest que és un requisit que imperi la perspectiva de gènere en tots els àmbits i amb més urgència en l’educació sexoafectiva en totes les etapes educatives. “Cal formació continuada en perspectiva feminista per al professorat que inclogui les persones trans, referents i activistes i que promogui valors inclusius“, detalla.
Denuncia del feminicidi de la Nastia
Després del manifest, l’associació ha recordat el feminicidi de la Nastia, que va ser llançada des del balcó d’un cinquè pis a l’avinguda de la Mare de Déu de Montserrat, al barri del Guinardó. Han denunciat la inacció dels cossos de seguretat que, malgrat haver rebut diversos avisos d’episodis greus de violència masclista els dies previs a l’assassinat, no van fer res. Els Mossos d’Esquadra van detenir la parella com a presumpte autor dels fets i es troba en presó preventiva i sense fiança.
Lluita internacional
Un cop acabat la lectura, representants de països com Iran, Palestina, Líban, Nicaragua, Afganistan i Ucraïna han ofert una visió de la situació del feminisme als seus lloc d’origen i del “patiment per reclamar una vida lliure”.
Missatge de solidaritat amb València
L’activista feminista Thais Bonilla havia de pronunciar un missatge de suport i solidaritat amb el País Valencià, però no ha pogut assistir a la manifestació. No obstant això, ha deixat el text preparat. En aquestes paraules ha denunciat el sistema polític i la seva reprovable actuació davant la dana que va causar danys materials i personals importantíssims. “Hi ha gent que encara treu fang, respira pols i fa cua per tenir menjar calent”, ha denunciat afirmant també que “l’estat ha reaccionat tard”. Finalment, ha reivindicat: “No deixarem que la merda torni a inundar les nostres cases”.
