Afegeix betevé com a font preferidaHi ha moments a la vida que ho canvien tot en qüestió de dies. En Manel Piquer ara té 90 anys i és el pacient més gran que s’hagi operat mai a cor obert a l’Hospital de Bellvitge. Una intervenció d’alt risc que, fa dos anys, va acabar amb èxit. Al programa bàsics hem compartit un dels retrobaments entre pacient i cirurgiana. En Manel ho té clar: veu la intervenció com una segona oportunitat per viure: “He tornat a néixer”.
“Mai havíem operat un pacient d’aquesta edat”
Piquer va anar al metge per un problema cardíac que, inicialment, semblava tenir una solució ràpida. Els metges li van proposar una intervenció aparentment poc complicada: substituir la vàlvula cardíaca a través de l’engonal. L’operació va anar correctament, però poc després van començar els problemes. “Em vaig començar a trobar malament. Cada vegada estava pitjor, més deprimit, no tenia ganes de menjar, tenia més febre”, afirma.
Quan va tornar a l’hospital, els professionals van detectar ràpidament que alguna cosa no funcionava. La cirurgiana cardíaca Karina Osorio explica que “tenia la pròtesi que s’havia posat al febrer amb una infecció i no hi havia més opció que operar-lo perquè no millorava amb els antibiòtics”. El cas era especialment delicat per l’edat d’en Manel i pels riscos acumulats. “Mai havíem operat un pacient d’aquesta edat i molt menys amb aquestes característiques”, assegura Osorio. A més, recorda que la pròtesi inicial s’havia col·locat precisament perquè no es considerava el millor candidat per a una cirurgia oberta.
La decisió més difícil
La família va haver d’afrontar una decisió complicada. Maria Rosa Siré, dona d’en Manel, recorda aquell moment amb angoixa: “Quan van venir els metges i ens ho van plantejar, van venir els meus fills i vam dir, què fem?”. La doctora els va exposar amb sinceritat tant les possibilitats com els riscos. Per a en Manel, la situació era límit: “Podia durar una setmana o dues amb antibiòtic… així que si es pot operar: caixa o faixa”.
Malgrat la incertesa, va decidir afrontar la intervenció. “La Karina em va dir: jo aposto per tu”, recorda emocionat. La doctora li insistia en la importància de mantenir l’actitud positiva: “Has d’anar amb l’ànima de dir: me n’he de sortir”.
“Manelet, estàs ben fotudet”
Els dies previs a l’operació van ser especialment intensos per a la família. “Van ser uns dies molt forts i pensant què passarà, si sortirà o no sortirà”, explica Maria Rosa.
En Manel recorda amb claredat el moment en què tots els seus fills van anar a veure’l abans de la cirurgia. “Llavors t’adones de la importància que té aquella operació”. Va ser aleshores quan va prendre consciència real de la gravetat del seu estat. “Quan van venir tots, vaig dir: ‘Manelet, estàs ben fotudet, eh?’”.
Una recuperació inesperadament bona
Contra tot pronòstic, la intervenció va ser un èxit. “La veritat és que va anar molt bé, va ser molt millor del que esperàvem”, afirma Karina Osorio. Fins i tot el temps de recuperació va sorprendre els metges: “Va ser gairebé el mateix temps que una cirurgia convencional”.
Per a en Manel, el primer record després de despertar és purament emocional: “Em queien les llàgrimes cada vegada que entrava un familiar”. Encara avui se li trenca la veu quan parla dels professionals que el van operar. “Gràcies a les mans del metge i de la Carina, que per mi ja li dic ‘l’àngel de la meva guarda’”.
La doctora Osorio també destaca el paper fonamental del pacient en la recuperació. “Potser qui ho ha fet tot bé també ha estat ell, perquè ha portat una vida sana i activa”.
Metgessa especialista en geratria: “El cas d’en Manel és excepcional”
La doctora Neus Gual Tarrada, metgessa especialista en geriatria i actualment cap del Servei de Geriatria de l’Hospital Universitari Vall d’Hebron, ha explicat a una entrevista al bàsics que “és normal que ens sorprengui aquest cas perquè no és habitual operar a cor obert una persona de 88 anys, és bastant excepcional”. Però la doctora Gual també ha afirmat que segurament que en un futur pròxim tindrem més casos semblants perquè cada vegada tenim més pacients grans, que arriben amb un bon estat global.
