L'alcalde de Barcelona va descobrir l'11 de novembre una placa dedicada a Manel Martínez per la seva lluita al capdavant de l'Associació de Veïns de Sant Martí de Provençals. L'emplaçament de la placa és simbòlic, perquè aquesta plaça va ser una de les reivindicacions principals de l'entitat als anys 80. MANEL MARTÍNEZ, expresident de l'AV Sant Martí de Provençals "Que aquesta plaça fos una autèntica plaça i no un pati interior com volien. Perquè volien fer un bloc de pisos aquí mateix. Nosaltres vam dir que no estàvem en contra dels habitatges que es poguessin fer al barri, el que estàvem en contra era que els fessin aquí, perquè això convertia la plaça en un pati interior." Uns anys abans, al final del franquisme i amb el barri en plena transformació, un grup de veïns, entre els quals hi havia el Manel, va creure que havia arribat el moment d'organitzar-se. MANEL MARTÍNEZ, expresident de l'AV Sant Martí de Provençals "L'associació de veïns neix al voltant d'una pujada en el lloguer dels habitatges del tèxtil. Llavors es comencen a fer reunions pel carrer, per les places i per les fàbriques del ram de l'aigua. I és aquí quan es comença a veure la na necessitat de conformar una associació de veïns." Quan fa balanç de la seva trajectòria, explica que potser no ha estat el millor president, però assegura que ningú no li podrà retreure que no hagi lluitat pel barri. La seva biografia es mou entre l'inconformisme i la tenacitat, uns trets que li han portat algun disgust. MANEL MARTÍNEZ, expresident de l'AV Sant Martí de Provençals "Estàvem celebrant el Primer de Maig i el 30 d'abril em detenien a mi a la plaça de Catalunya. I el dia abans del 30 d'abril va néixer el meu nano. La meva dona es trobava a la residència i jo a la comissaria de la via Laietana." Ara, després de 42 anys, el Manel Martínez abandona l'Associació de Veïns.

Manel Martínez, un dels líders veïnals de la ciutat, abandona l’activisme social després de 42 anys vinculat al seu barri, Sant Martí de Provençals. La biografia d’aquest activista, inconformista i tenaç, és plena de lluites per intentar construir un barri de qualitat i, també, d’anècdotes.

La seva trajectòria al capdavant de l’entitat se li va reconèixer el darrer 11 de novembre, quan l’alcalde de Barcelona va descobrir-li una placa commemorativa a la plaça dels Porxos. Aquest espai va ser una de les lluites més intenses de l’associació durant els anys 80 i el Manel hi va participar molt activament. Una prova del seu activisme es remunta als anys 60. Mentre la seva dona acabava de donar a llum el seu fill, ell es trobava empresonat a la comissaria de la via Laietana per participar en la celebració de l’1 de maig.