La Priscilla va néixer al Brasil, però fa més de 15 anys que viu a Barcelona. En fa vuit que va decidir augmentar-se els pits i fer-se una liposucció a l’abdomen. Ho va fer al mateix temps perquè va trobar una oferta per fer-se les dues intervencions per 2.000 euros a Foz do Iguaçu, al Brasil.

Dies després li va sortir un seroma (líquid sota la pell) a l’abdomen i pocs anys després les pròtesis dels pits se li van trencar. Ara viu amb moltes molèsties físiques i l’angoixa i la por de patir alguna malaltia. “He acabat pagant un preu molt alt”, diu aquesta brasilera establerta a la ciutat. I no es refereix només a la qüestió econòmica. En aquest sentit, i segons la Societat Catalana de Cirurgia Plàstica Reparadora i Estètica (SCCPRE), de mitjana cadascuna d’aquestes operacions poden valer entre els 6.000 i els 7.000 euros a Catalunya.

No és fins ara, vuit anys després, que la Priscilla pot assumir les noves cirurgies, al voltant dels 12.000 euros. Aquesta dona recomana a qui vulgui fer-se intervencions que busqui professionals que visquin a la mateixa ciutat, “que n’hi ha de molt bons”.
Un 56 % d’operacions deriven en complicacions
Jordi Mir, cap de la Societat Catalana de Cirurgia Plàstica Reparadora i Estètica (SCCPRE), assegura que el turisme estètic de baix cost va a l’alça en els darrers 10 anys. Es tracta de persones —majoritàriament dones— que van a operar-se a l’estranger amb paquets econòmics que també inclouen l’estada en hotels de cinc estrelles i intèrprets, entre d’altres.
Segons Mir, les cirurgies dins d’aquest context tenen un percentatge de complicacions del 56 %, quan a Catalunya són del 5 %. Aquest professional de la cirurgia també assegura que cada any aquest tipus de turisme augmenta un 20 %.
Les dades provenen d’una enquesta que ha fet l’SCCPRE, en què el 70 % dels cirurgians afirmen haver atès urgències derivades d’aquestes intervencions a la sanitat pública —més de la meitat han requerit ingrés hospitalari— i posteriorment noves cirurgies. L’enquesta també conclou que Turquia (56 %) i Colòmbia (41 %) són les destinacions més habituals del turisme estètic de baix cost.
Països amb estàndards mèdics menys estrictes
Jordi Mir assenyala l’origen de les complicacions: preoperatoris insuficients (falta de proves, per exemple), risc de trombosi a causa dels viatges en avió o mesures de seguretat dels quiròfans incorrectes que provoquen un índex més gran d’infeccions. Mir afegeix que les estades hospitalàries i postoperatoris massa curts també poden derivar en més problemes.

Augment de pit i liposuccions, les intervencions més problemàtiques
Els procediments que concentren més complicacions, segons l’enquesta de la Societat Catalana de Cirurgia Plàstica Reparadora i Estètica (SCCPRE) són els de contorn corporal i abdomen (gairebé el 90 % dels casos), seguida de la liposucció i l’augment de glutis. A banda, les complicacions més freqüents són les ferides obertes i la infecció.
Càrrega per al sistema sanitari públic català
Segons Oriol Bermejo, vocal de cirurgia reparadora de l’SCCPRE remarca que el turisme estètic “low cost” no és només una qüestió de resultats insatisfactoris. Afirma que es tracta de complicacions greus, algunes potencialment mortals, que afecten els pacients i generen una càrrega afegida per al sistema sanitari català.
Des de la Conselleria de Salut asseguren que els sistemes d’informació no tenen un registre dels casos derivats de cirurgies estètiques. Deixen clar que tots els hospitals de la xarxa sanitària pública catalana atenen totes les peticions d’atenció mèdica, independentment del motiu.