El 12è Congrés de l’Associació Catalana d’Addiccions Socials (Acencas) s’ha celebrat aquest dijous al Museu Marítim de Barcelona i ha reunit afectats per la ludopatia, associacions d’ajuda a les víctimes d’aquest trastorn, psicòlegs i representants del sector empresarial. Diuen els experts que el joc en línia i l’accessibilitat a internet compliquen el tractament de les addiccions. S’ha detectat un increment de les addiccions en les apostes esportives.

Les addiccions afecten més les classes socials altes

El perfil de persones que tenen aquest trastorn acostumen a tenir uns 25 anys. Habitualment són de classe econòmica social alta, mentre que fa uns anys aquestes addiccions les patien persones de classe social mitjana baixa. Poden dedicar 17 h de mitjana  a les addiccions i gastar-se 530 €. Un dels problemes que s’han detectat és que en les retransmissions esportives hi ha un 45 % de publicitat dedicada a les apostes en línia i a les travesses. És per aquest motiu que les apostes referents als esports creen molta dependència perquè són molt visibles a través d’anuncis publicitaris.

El president d’Acencas, Francesc Perendreu, ha afirmat que veu el futur una mica negre “perquè cada cop hi ha més addiccions a l’abast dels ciutadans”. 

La responsabilitat és de l’usuari. Els empresaris ofereixen formació

També les empreses dedicades al joc han pres la paraula. Eduard Antoja, vicepresident executiu de Cofar i president d’honor d’Euromat ha assegurat que els empresaris tenen una responsabilitat social i que sempre formen els seus treballadors abans d’iniciar la feina. Explica que fa anys les empreses es limitaven a complir amb la normativa, però que cada vegada més incideixen en el problema amb mesures per un consum responsable i amb formació pel personal que atén l’usuari. Tot i això, remarca la responsabilitat de l’usuari sobre la pròpia gestió del consum d’aquest tipus de jocs. Des del sector expliquen la dificultat d’establir mesures concretes, ja que cada comunitat autònoma té la seva pròpia regulació.

Abans les addiccions més comunes tenien a veure amb els bingos, els casinos, i les màquines escurabutxaques i ara això ha canviat. Qualsevol activitat que tingui a veure amb una pantalla i pugui suposar un abús ja pot ser una addicció social.

La psicòloga Cristina Martínez, de la Unitat de Joc Patològic de l’hospital de Mataró, considera que bona part dels casos que arriben a la consulta són de persones dependents dels jocs en línia. Moltes vegades els pacients que tenen aquestes addiccions presenten una problemàtica personal no resolta. Per exemple problemes familiars, manca d’autoestima, estar en situació d’atur i altres casos. Les apostes esportives són una addicció amb un nivell alt d’afectació. Dels pacients atesos, aproximadament un 75 % té deutes, fet que evidencia la problemàtica d’aquesta addicció i la seva situació a l’alça. La publicitat d’aquests jocs en línia té un impacte negatiu amb l’augment de casos d’aquestes addiccions.

Parlant de la diferència entre l’addicte al joc en línia i l’addicte al joc presencial podem comparar el temps que es necessita per a enganxar-se: mentre que el del joc presencial és d’aproximadament nou anys, el del joc en línia és de quatre anys.

Martínez explica que el gran repte de les persones addictes no és tant aconseguir l’abstinència de l’activitat que li ha provocat l’addicció com el fet de poder arribar a mantenir aquesta abstinència. 

La psicòloga ha dit que una persona arriba a ser addicta després de quatre anys sent dependent i que no s’ha determinat el temps de cura d’una addicció.

apostes de poquer i bingo

El mòbil en el punt de mira

Segons la psicòloga, el consum del mòbil també s’ha de racionalitzar. Com que el llindar entre l’ús i l’abús és tan prim,  recomanen unes pautes d’ús moderat per poder estar integrat en dinàmiques socials sense arribar a l’abús. Proposen establir límits  i decidir quant de temps s’utilitza el mòbil i en quins moments de la rutina diària fer-ho. Cal tenir cura especialment, diuen, dels adolescents i joves, que estan en edats en què el telèfon mòbil és la seva eina de comunicació principal i en aquest ho tenen tot. Tot i així, els adults també en tenen dependència.