Aquesta proteïna, la beta amiloide, ha estat considerada fins ara la culpable de la degeneració neuronal provocada per l'Alzheimer. Es tracta d'una proteïna molt enganxosa que s'uneix i forma plaques al cervell dècades abans que la malaltia presenti símptomes. Els científics han descartat aquestes plaques com a agents nocius principals i centren ara els esforços a identificar altres elements, agregats més petits que el beta amiloide, que poden ser tòxics per a les cèl·lules. NATÀLIA CARULLA, Institut de Recerca Biomèdica "Des de l'IRB de Barcelona volem definir els agregats que donen lloc a fibres amiloides." El problema principal en la investigació de l'Alzheimer és que encara NO s'ha identificat l'origen de la malaltia, tot i que se sap que és molecular. En no trobar-se l'element que produeix la degeneració cel·lular, el 99% dels assajos clínics fets fins ara per les farmacèutiques han fracassat, i això fa que les multinacionals comencin a perdre interès a invertir en la recerca de l'Alzheimer. Els investigadors alerten que és precisament ara quan cal intensificar els esforços, i apunten una altra gran línia d'investigació: l'anàlisi de persones que tenen plaques de proteïna beta amiloide al cervell però no desenvolupen la malaltia. TERESA GÓMEZ-ISLA, investigadora de l'Hospital de Massachussets "Hay que ver qué hace diferentes esos cerebros para diseñar nuevos fármacos." La comunitat científica considera que la prioritat és investigar molt abans que es produeixi el dany cerebral, però recorden que també cal invertir en nous medicaments més eficaços per a les persones que ja tenen la malaltia.

Fins ara es considerava que la proteïna beta amiloide era la culpable de la degeneració neuronal provocada per l’Alzheimer. La investigació, però, ha acabat demostrant que el que provoca la mort de les neurones és la unió d’aquesta proteïna, que durant el procés de formació de les plaques podria estar donant pas a altres elements més petits que siguin els realment nocius. De fet, un cop descartades les plaques com agent negatiu principal, els científics (inclosos els del Parc de Recerca Biomèdica de Barcelona), centren els seus esforços en els agregats més petits de la proteïna, que són anteriors a les plaques i que podrien ser tòxics per a les cèl·lules.

Precisament les dificultats per identificar l’origen de la malaltia  són el principal problema per als assajos clínics de les grans multinacionals farmacèutiques. Un estudi recent de la Cleveland Clinic publicat el 3 de juliol indicava que el 99,6% dels assajos clínics contra l’Alzheimer han fallat perquè es desconeix l’arrel del problema. Això fa que la indústria farmacèutica comenci a fer-se enrere en les inversions, perquè veu amb incertesa el camí per on seguir. Els científics, en canvi, estan fent avenços importants per entendre la causa de la malaltia, un factor clau per dissenyar teràpies innovadores. Una altra de les línies en investigació de fàrmacs és la recerca en persones que s’ha comprovat que tenen plaques de proteïna beta amiloide però, en canvi, no desenvolupen l’Alzheimer. Veure què fan els cervells de diferent i investigar en aquesta línia, també podria suposar un avenç de cara al futur.

Actualment als Estats Units s’està portant a terme ja un assaig clínic amb un miler de persones que tenen plaques de beta amiloide al cervell però encara no han tingut dèficits cognitius ni dany neuronal. L’empresa farmacèutica Lilly, en col·laboració amb una universitat nord-americana, donarà un fàrmac que actua contra la proteïna a 500 dels voluntaris, i un placebo als altres 500 participants per veure si el tractament preventiu és eficaç.

Tot i estudis com aquests, però, els neuròlegs i científics especialistes en el camp de l’Alzheimer adverteixen que la inversió en recerca bàsica per a la malaltia és molt inferior a la de malalties com el càncer o patologies cardiovasculars, i fan una crida urgent a augmentar els fons si es volen evitar les conseqüències socials i econòmiques que comportaria l’absència de tractaments. Actualment a Catalunya pateixen aquesta malaltia 112.000 persones, i a tot Espanya unes 600.000. La xifra s’eleva a 40 milions de persones arreu del món i es podria triplicar en 50 anys si no es troba un tractament curatiu o preventiu.