Tenen fama de xerraires i, de vegades, d'inoportuns. Els lloros grisos, però, amb un bon ensinistrament, poden ser un dels animals de companyia més apreciats. TERESA MASUET, propietària "Parlen amb encert, saben saludar, tant quan arriben quan quan marxen, no es confonen, i són capaços d'emetre vocalitzacions adequades en el context." Tot i l'atractiu lúdic, des del centre de criança, recorden que els animals no s'han de confondre amb una joguina i que tenir-ne comporta una sèrie de responsabilitats. "Ha de conèixer què és un lloro, quines necessitats té, perquè no és un animal domèstic, és silvestre." Precisament per això, és imprescindible condicionar la casa amb una gàbia gran. A més, cal tenir en compte una altra qüestió. Un lloro viu uns 70 o 80 anys. "Els clients quan agafen un lloro sempre diuen que l'hauran de deixar en herència." Però si tot i així es vol un lloro, els centres de criança en faciliten l'adaptació a la llar familiar. "Nosaltres el que busquem és potenciar aquest joc amb animals i potenciar el vol, i potenciar tenir un animal ben adaptat al nostre entorn, a la nostra casa." Això sí, s'ha de tenir en compte la butxaca. Un lloro gris ensinistrat com aquests poden costar al voltant dels 1.100 euros.
