compartir
Conèixer per recordar i recordar per no repetir. És la premissa amb què treballen els instituts de la ciutat adscrits al projecte Stolpersteine, en el marc de l’assignatura de Ciutadania, dret i política. Aquest curs —és el quart en què es duu a terme el projecte— els alumnes de batxillerat han treballat la memòria democràtica. I ho han fet aprofundint en què són el nazisme i els camps d’extermini.
Sandra Avellaneda, professora de l’Institut XXV Olimpíada, destaca que és necessari no treballar només les dades i les xifres en abstracte, com es fa a Història, sinó les persones que van viure els fets.
Avellaneda recalca la importància que té fer-ho amb persones que eren properes a barris d’on són els seus alumnes. Uns carrers i unes places on col·loquen, com a colofó de l’assignatura, unes llambordes en forma de plaques commemoratives —per recordar-les i per retre’ls homenatge— que relacionen aquestes persones amb el carrer on van viure abans de ser executades.
Despertar l’empatia
Conèixer els noms i cognoms i les històries d’aquells que van patir l’Holocaust, i posar-los rostre permet que “els alumnes tinguin empatia“, reconeix Avellaneda.
En Guillem Godayol, alumne de batxillerat, explica que han estudiat com eren els camps de concentració nazis, però reconeix haver-li sorprès que no només hi havia jueus d’arreu, polonesos o francesos, sinó moltes persones d’aquí. Republicans exiliats a França que, sota domini nazi, van ser entregats a la Gestapo —els serveis secrets de l’Alemanya d’aquella època— i executats després en camps d’extermini com a apàtrides.
L’apàtrida va ser una categoria originada pel fet que, a preguntes del règim nazi a les autoritats franquistes sobre què fer amb els presoners republicans, el ministre franquista d’Afers Exteriors de l’època, Ramon Serrano Suñer, va respondre als alemanys: “No hi ha espanyols fora d’Espanya“. És a dir, l’abandonament governamental.
La classe d’en Guillem ha treballat el cas d’en Jaime Ayala. Originari de Huercal-Overa, a Almeria, va créixer al Raval. L’Àngels Gómez Ayala, reneboda d’en Jaime, recorda: “El van cridar a lleves per destinar-lo al cos de Caraviners el novembre del 1938, i a Barcelona, la guerra va acabar tres mesos després“.
Un temps en què, assegura: “El meu rebesavi no va disparar un sol tret“. Amb tot, en Jaime es va exiliar a França, on va ser capturat per la Gestapo i enviat al subcamp de Gusen —que depenia del de Mauthausen—, on va ser assassinat el 1942.
Tancar una etapa
83 anys després, emocionada, l’Àngels reconeix: “Mai em vaig poder imaginar que aquest home tindria un minut de silenci“. És el que li han dedicat els alumnes durant l’estrena de la llamborda. De fet, la reneboda d’en Jaime Ayala els ho agraeix: “El minut de silenci ha estat com si li féssim un dol en condicions, el dol que es mereix”.
També ha estat el cas de la família d’en Narcís Gibert, nascut al número 2 del carrer de Santa Mònica. La sort d’en Narcís també va canviar quan la Gestapo va creuar-se en el seu camí, a París, i el va dur al camp de Dachau, on va ser executat.
En la col·locació d’aquesta llamborda, la Mercè Gibert —filla d’en Narcís Gibert— ha estat acompanyada pels seus fills i nets —nets i besnets d’en Narcís. La Mireia Rovira, neta de la Mercè i besneta d’en Narcís, reconeix: “Per l’àvia és tancar una etapa i és fer-ho en una vida que ha sigut molt dura, amb sensació d’injustícia“.
I aquesta és la principal lliçó que s’enduen aquests alumnes del XXV Olimpíada: haver conegut la història dels seus veïns perquè no desaparegui en l’oblit.
