MONTSE GATELL, presidenta de l'Institut Català de les Dones "Tots i totes tenim els mateixos drets, però no tots i totes tenim les mateixes possibilitats d'exercir aquests drets en igualtat de condicions. Aquesta és la situació actual, a nivell genèric de país i tots els països, que és aconseguir l'equitat: aquelles oportunitats que ens faran progressar. Parlem de construir una societat diferent, de remoure ciments. Hem de posar-nos d'acord en un missatge que sigui a l'agenda política i social."
L’equitat entre homes i dones és un pas que va més enllà de la igualtat. Si bé aquesta última actualment està reconeguda universalment en els drets i en les lleis, l’equitat pretén”fer valer les diferències entre homes i dones”, segons explica Gatell. D’aquesta manera, el camí que encara falta per recórrer “és llarg”, i “cal fer molts esforços”, destaca la presidenta de l’Institut Català de les Dones.
Segons Gatell, cal incloure l’equitat sexual en l’agenda política, i “que els homes i les dones creguin que això és un fet imprescindible i que caldria fer-ho”.
Tot i els avenços fets en els darrers temps, Gatell creu que “cal remoure ciments, es tracta d’una revolució en tots els sentits, un canvi de paradigma que serà difícil”. És així perquè -segons ella- hi ha un seguit d’obstacles que dificulten que l’equitat entre homes i dones sigui real, que són la tradició, la cultura i la història, vinculada al patriarcat. En aquest sentit, la presidenta de l’Institut Català de les Dones denuncia la baixa participació de la dona en l’ocupació dels espais de poder, ja que, “pràcticament a tot el món, els espais de poder estan en mans dels homes”.
Lluny d’una equitat real
Si fa tres dècades la presència de dones en institucions com el Parlament de Catalunya era mínima, només hi havia set diputades, el 2015 ja són més de mig centenar. Aquest és un exemple d’alguns dels progressos però, per als col·lectius i institucions que treballen en defensa de la igualtat, encara s’està molt lluny d’una equitat real.
Segons l’ONU, l’equitat s’hauria d’assolir en menys de dues dècades, el 2030. Es tracta d’un repte ambiciós si es té en compte que encara avui, a escala mundial les dones guanyen un 23% menys que els homes. Una diferència que s’eixampla encara més en el cas de les mares treballadores. A tot el món només dos de cada 10 llocs de directius són ocupats per dones.
