El 80% dels afectats pel limfoma de les cèl·lules del mantell es tracten amb quimioteràpies molt agressives, ja que aquest és un dels càncers més violents, amb una supervivència d'entre tres i quatre anys. Aquest grup d'investigadors, però, han identificat diversos gens que estan directament implicats en l'evolució d'aquesta malaltia i han descobert també que es poden combatre amb tractaments dirigits exclusivament a ells. SÍLVIA BEÀ, investigadora d'IDIBAPS-Clínic "Implica que a partir d'ara els casos que es presentin amb aquesta malatia se'ls podria seqüenciar dos gens amb un assaig molt senzill, sense haver de seqüenciar tot el genoma sencer. En aquests casos, se'ls podrai començar a donar teràpies més dirigides contra aquests gens mutats enlloc de donar la quimioteràpia habitual." Entre un 3 i un 10% dels tumors són de les cèl·lules del mantell. Un dels més de difícils de tractar. De fet, és molt freqüent recaure-hi. El limfoma de les cèl·lules del mantell afecta sobretot a homes de més de 60 anys. Per això es creu que aquest tractament personalitzat els podria evitar efectes secundaris de quimioteràpies molt agressives. De moment, els resultats d'aquesta investigació són molt preliminars, però es creu que aviat es podrà començar a aplicar en malalts.
El càncer del mantell és un tipus de càncer molt agressiu. S’origina en una part dels teixits, de forma similar a la leucèmia, però també afecta els ganglis. L’esperança de vida dels pacients que en pateixen és d’uns tres anys, aproximadament, i per això la comunitat científica es mostra molt esperançada amb els resultats dels treballs liderats per l’Hospital Clínic, l’ institut d’investigació IDIBAPS i la Universitat d’Oviedo.
L’estudi s’ha publicat a la revista científica ‘Proceedings of the National Academy of Sciences‘ i, segons una de les responsables, Sílvia Beà, els resultats serveixen “per identificar dianes per a nous tractaments mèdics”.
En concret, s’han seqüenciat més de 30 limfomes que s’originen a les cèl·lules de la sang i els ganglis limfàtics. Beà, juntament amb Elías Campo i els científics d’Oviedo Xosé Puentes i Carlos López-Otín, han analitzat el genoma de les cèl·lules tumorals al començament de la malaltia, al cap de diversos anys de rebre tractament i en el moment de la recaiguda.
En aquesta anàlisi s’han descobert diversos gens implicats en la progressió d’aquests limfomes i en la generació de mecanismes de resistència a la quimioteràpia. A més, també s’ha detectat que els pacients que tenen una evolució molt ràpida de la malaltia és perquè presenten mutacions en els gens NOTCH1 i NOTCH2. Aquests resultats obren la porta a aplicar alguns tractaments que ja s’utilitzen en altres malalties en què aquests gens també hi estan implicats i que serveixen per bloquejar-ne l’activitat.
També s’ha identificat un grup de pacients que tenen menys mutacions al tumor i en aquests casos la malaltia evoluciona molt lentament. El coneixement del genoma d’aquests limfomes pot orientar els metges a l’hora de seleccionar els tractaments més adequats per a cada pacient.
