No cal remenar gaire per trobar algú a qui no li agraden els petards... ANNA "A mi em fan una miqueta de respecte. La veritat és que tant soroll de vegades m'espanta una miqueta." AIDA "No, no me gusta. Estás en casa o andando por la calle y tienes que estar pendiente del niño que está tirando el petardo allí o allá... Y tienes que estar con mil ojos." Fins i tot hi ha qui no dubta a reconèixer que té un problema. MANOLI "Si pudiera me iría. Hay veces que me voy." ESTER "Cada vez que veo que van a tirar uno salgo corriendo y huyo. Le tengo pánico." Això té un nom, tècnicament es diu ligirofòbia, i no és més que la por irracional als sorolls forts, com ara petards o fins i tot l'esclat de globus. Una fòbia que afecta més gent de la que sembla, malgrat que poques vegades arriba a la consulta dels psicòlegs. JÚLIA PASCUAL, membre del Col·legi Oficial de Psicòlegs de Catalunya "Perquè és un dia a l'any. I el que fan és solventar-ho d'una manera que és principalment evitant els llocs on hi ha més soroll o les circumstàncies on n'hi ha, o prenent moltes precaucions que en aquell moment funcionen." Tot i això, recorden que es pot tractar amb, per exemple, la teràpia breu estratègica, un mètode que consisteix a anar aproximant el pacient a la font de la por, en aquest cas al món dels petards, perquè el conegui i l'acabi veient d'una altra manera. JÚLIA PASCUAL, membre del Col·legi Oficial de Psicòlegs de Catalunya "En el moment que van coneixent el món del petard, si la por és com un fantasma, estan mirant els fantasmes cada dia, informant-se'n. I si t'atreveixes a mirar un fantasma, arribes a mirar-li els ulls i l'arribes a tocar, desapareix." En tot cas, però, recorden que una certa por dels petards és necessària per evitar prendre mal. Dolent seria, diuen, que es passés d'un extrem a l'altre. La frontera es troba, segons els experts, en el moment que la fòbia es converteix en invalidant. És a dir, quan impedeix desenvolupar la vida amb normalitat.
La ligirofòbia és la por irracional als sorolls forts, no només als petards sinó també a l’esclat de globus o similar. Es tracta d’una fòbia més comuna del que sembla, malgrat que són poques les persones que acudeixen al psicòleg per posar-hi remei. El fet que els petards no formin part la vida quotidiana i que només se sentin per Sant Joan converteix la ligirofòbia en una por fàcil d’evitar. Els qui la pateixen passen la revetlla a casa o fins i tot marxen fora, de manera que no els suposa un problema greu per desenvolupar la seva vida amb normalitat i, per tant, no acaba de ser invalidant.
Tot i això, el Col·legi Oficial de Piscòlegs de Catalunya recorda que ara hi ha teràpies que permetrien superar aquesta fòbia en molt poques sessions. És el cas de la teràpia breu estratègica, que consisteix a fer que el pacient es vagi acostant de mica en mica a la font de la por, informant-se’n i analitzant-la, de manera que sense adonar-se’n l’acaba veient d’una altra manera. Segons la psicòloga Júlia Pascual, quan un pacient mira a la cara a allò que li fa por, aquesta es converteix en coratge, mentre que si sempre se li gira l’esquena, la por es pot acabar convertint en pànic.
Tot i això, alerta que cal tenir una certa por dels petards perquè això és el que evita que es prengui mal. Tampoc seria bo, diu, passar d’un extrem a l’altre.
