Després d’analitzar l’efecte que té en altres països i continents, l’Agència Estatal de Meteorologia, juntament amb MétéoFrance i l’IMPA (a Potugal) han decidit posar nom a partir d’aquest mes de desembre a les borrasques profundes que afecten aquests territoris. I no ha calgut esperar gaire. De seguida ha arribat l’Ana.

Darrera d’aquesta decisió hi ha un objectiu molt concret: copsar més l’atenció dels ciutadans que, davant d’un nom propi, paren més atenció. I en fenomens meteorològics com l’Ana, aquest fet és especialment important perquè les borrasques profundes tenen generalment una afectació molt directa en la vida quotidiana de les persones. S’entén com a borrasca o depressió un tipus de cicló (en què s’inclouen, huracans o tifons, per exemple) que té lloc en latituds mitjanes entre 30 i 60 graus. Es dona quan el vent gira en sentit contrari a les agulles del rellotge en l’hemisferi nord provocant vents forts i molt forts segons en quines condicions es produeixi.

Quan i com es “bategen” les borrasques profundes?

Una borrasca profunda s’anomena amb nom propi quan les ratxes de vent superin els 90, 100 i 110 km/h en funció de les zones. El servei meteorològic que emeti el primer avís (de nivell taronja o vermell en funció de la intensitat) serà l’encarregat de batejar la borrasca que seguirà l’ordre d’una llista de noms ordenats per ordre alfabètic: després d’Ana, segueixen Bruno, Carmen, David, Emma, Felix, Gisele, Hugo, Irene, Jose, Katia, Leo, Marina, Nuno, Olivia, Pierre, Rosa, Samuel, Telma, Vasco i Wiam.

De moment, però, només es “batejaran” les borrasques atlàntiques més profundes, que són les que tradicionalment menys incidència tenen a la ciutat de Barcelona. En estudi està el possible nomenament de les borrasques mediterrànies, que ens afecten més directament, però de moment encara en fase d’estudi.