Serà l’última diada de Santa Eulàlia que celebraran a la que ha estat casa seva durant prop de 700 anys. La congregació de les monges clarisses marxa del monestir de Pedralbes i vol que aquest any la festivitat de Santa Eulàlia sigui especial. Per això, han organitzat una jornada de portes obertes i oferiran mató a tots els qui vulguin celebrar amb elles la diada. Les tres últimes monges que encara residien a Pedralbes marxen al monestir que la congregació té a Vilobí d’Onyar.
El Reial Monestir de Santa Maria de Pedralbes ha fet públic un comunicat en qui crida els veïns i veïnes “de Sarrià i arreu” a acomiadar festivament les tres monges “i agrair a la congregació el seu llegat i la preservació d’un patrimoni excepcional al llarg de quasi 700 anys”.
El mateix dia de l’acte de comiat hi ha alguns veïns que tenen previst fer una protesta. Volen expressar la preocupació per la gestió de l’espai quan marxin les monges. En paral·lel a la plataforma Change.org hi ha una petició activa per demanar que no es “desallotgin” les monges clarisses de Pedralbes i ja ha rebut més d‘un miler de signatures. La persona que ha impulsat aquesta petició ha escrit una carta al papa Francesc; una altra al cardenal de Barcelona, Joan Josep Omella, i una tercera a l’alcalde, Jaume Collboni.
La resposta del cardenal Omella a la marxa de les clarisses
Segons avança El Periódico, el cardenal Omella va contestar la missiva dient que la decisió que les monges continuïn o no a Barcelona no li correspon a ell, sinó a l’abadessa del monestir de Vilobí d’Onyar. Des de l’orde de Santa Clara insisteixen que les tres monges abandonen Pedralbes per voluntat pròpia.
El 2022 l’Ajuntament de Barcelona va signar un contracte amb les monges clarisses per blindar la protecció pública de l’espai, declarat Bé Cultural d’Interès Nacional. L’Ajuntament és el responsable d’un manteniment adequat de tot el patrimoni moble i immoble. Un patrimoni que inclou els béns cedits per les religioses com ara l’arxiu, la biblioteca i un immens fons d’obres d’art, també les que tenien a les dependències de clausura.
