El resultat de l’anàlisi és que el 17% de les dones que apareixen als mitjans s’indentifiquen segons el parentiu o situació familiar mentre que, en el cas dels homes, els que es defineixen per la seva situació personal o familiar només correspon al 5%.
Pel que fa a les declaracions, les dones protagonitzen el 27,5% dels talls. Els homes, en canvi, tenen veu en un 72,5% dels casos. La durada també marca diferències: mentre que les intervencions de les dones a les informacions és de 28 segons de mitjana, les dels homes són de 44 segons.
La discriminació es fa més aguda quan els periodistes consulten els experts. Els homes exerceixen aquest paper en un 91% de les notícies, mentre que les dones que apareixen com a especialistes en temàtiques de diversos tipus, ocupen un percentatge de només un 9%.
La televisió és el mitjà que més dones mostra en els informatius (34%), seguida a molta distància per la ràdio (23%) i la premsa (22%).
L’estudi conclou que, en els pocs casos que les dones apareixen als mitjans de comunicació, contribueixen a fomentar els estereotips. El motiu és que les dones tenen una presència important en l’àmbit personal (44,5%), el sanitari (34,8%) -on acostumen a aparèixer més com a receptores que com a professionals- i l’educatiu (32,1%) -on apareixen més com a estudiants que com a formadores. Per això, la presència de les dones professionals és molt escassa. Per exemple, la de dones polítiques és força reduïda (15,5%) i està molt per sota de la presència real que tenen en els governs, però, a més, la durada mitjana de les intervencions que fan és clarament inferior a la dels homes polítics: 1’12″ per a les dones i 2’1″ per als homes.