A Catalunya es fan cada any 4.200 diagnòstics de càncer de mama i d'aquests, un de cada quatre, acaba amb el temps fent metàstasi i, per tant, sense cura per a la majoria de casos. Un exemple n'és la Maria Ángeles. Ella fa més de 20 anys que conviu amb la malaltia i en fa tres que li van dir que se li havia escampat a la cama i al cap. M. ÁNGELES, pacient "En el momento en que te lo dicen es un mazazo importante, pero entonces tienes que controlar un poco la situción y decir, vale, hasta ahora lo he estado controlando con medicación, lo he ido controlando, pues ahora va a suceder lo mismo." Així va tirar endavant amb optimisme desbordant i ara participa en els estudis per provar un nou medicament. M. ÁNGELES, pacient "Con esta medicación nueva he conseguido reducir mi tumor. Pero mi principal ilusión es que esto ayude a los demás." Els avenços en el tractament ha fet que dones com ella tinguin cada vegada més esperança de vida. MIGUEL GIL, gerent de coneixement de les Unitats Funcionals d'Atenció Oncològica "L'habitual és que una dona amb metàstasi tingui bona qualitat de vida amb l'ajuda de medicaments. Que estigui bé tres o quatre anys amb una primera línia, després torna a aparèixer la malaltia, has de donar un altre medicament, al qual respon dos o tres anys més, després un altre medicament, una tercera línia, i un parell d'anys més..." A això hi contribueix també la millora en l'organització dels professionals que les tracten. Sobretot, amb la creació d'unitats funcionals, com la que fa 20 anys que funciona a Bellvitge. MARIA JESÚS PLA, coordinadora de la Unitat Funcional de Mama "Ja des del primer dia que veiem una pacient, veiem conjuntament tant el cirurgià, com el cirurgià plàstic, com l'oncòleg de manera coordinada. És a dir, aquests professionals han de treballar en un espai físic comú, amb uns mateixos protocols." Insisteixen, però, que el més important és la detecció precoç de la malaltia i per això posen l'accent en la necessitat que les dones que reben la carta per fer el cribratge vagin a fer-se les proves. Recorden, també, que en un 75 % dels casos ja es fa cirurgia conservadora del pit i que quan això no és possible, en vuit de cada 10 pacients, se'ls reconstrueix la mama en la mateixa intervenció.
Actualment un 38 % de les dones amb metàstasi continua en vida al cap de cinc anys d’haver-l’hi diagnosticat. Fa dues dècades, la dada era del 20 %. Aquest increment de la supervivència es deu, sobretot, als nous tractaments que no només són més efectius sinó que s’apliquen per separat per aprofitar-ne al màxim l’eficàcia. És a dir, es proporciona un sol medicament, que es manté fins que el tumor s’hi fa resistent. Llavors és quan s’enretira i se’n comença a subministrar un altre. Això ha permès evitar toxicitats i allargar l’esperança de vida de les pacients.
Els avenços, però, no només s’han fet en els tractaments, sinó també en l’organització dels professionals vinculats a la malaltia. L’Hospital Universitari de Bellvitge i l’Institut Català d’Oncologia tenen unitats funcionals en què tots els especialistes (oncòlegs, cirurgians, ginecòlegs, psicòlegs…) treballen en un mateix espai i prenen decisions conjuntes, cosa que permet l’abordatge integral de la pacient.
Les dades s’han donat a conèixer aquest dimarts en la jornada “Aprenent a viure amb el càncer: el càncer de mama avançat”, que han organitzat l’ICO i el HUB amb motiu del Dia Internacional contra el Càncer de Mama. Han anat dirigides a familiars i pacients per transmetre’ls tots aquests avenços i contribuir a l’optimisme.
També des d’aquí s’ha insistit en la importància de la detecció precoç, i en la necessitat que les dones acudeixin a fer-se les proves quan reben la carta per fer-se’n el cribratge. Actualment, un 75 % de la cirurgia per aquests casos permet conservar el pit. En la resta de casos, a un 80 % de les pacients, se li reconstrueix el pit en la mateixa intervenció.
