"Instut Català de les Dones, digui'm?" Així és com comença la història de centenars de dones. Amb una trucada al telèfon d'atenció a les víctimes de la violència masclista. En molts casos, és un primer contacte per demanar informació o simplement, perquè algú les escolti. "I quants fills té, com ho estan vivint?" D'altres, fan el pas definitiu i s'atreveixen a denunciar. "Vale, pues que venga el letrado para acá, por favor." Dins la sala, la víctima explica a la jutgessa la versió dels fets. Ho fa acompanyada del seu advocat. A sota, als calabossos, el seu marit espera el torn per declarar. "¿Le pegaba con el puño cerrado o con la mano abierta?" Aquest és només un dels 10.000 casos que aquest 2011 han arribat als jutajs de violència contra la dona. És un 6% més que l'any passat. FRANCISCA VERDEJO, jutgessa degana de violència contra les dones "Yo no creo que haya una razón única. Pero posiblemente sí que influya en el incremento de denuncias la constante información o el augmento de información que tienen todos los ciudadanos." Després de declarar, la víctima se sotmet a un reconeixement mèdic per veure l'abast de les lesions. Entra el seu marit. "Usted quería mantener relaciones sexuales y le dijo que no porque tenía la regla. ¿Es esto verdad o no?" Un i altre surten dels jutjats amb una citació judicial. Ell s'enfronta a una pena de 12 mesos de presó per una falta de lesions. "La señora pedía una orden de protección. Cuando le he preguntado yo si sabía que eso implicaba no estar con él decía que ella quería estar con él. Yo estoy denegando esa orden de protección porque considero que no hay una situación de riesgo para ella." Així que de moment continuaran vivint sota el mateix sostre. Almenys, fins al dia del judici. El més habitual, però, és que el dia del judici es faci enrere i retiri els càrrecs. D'altres no arriben ni a això. Com aquesta dona, que arriba als jutjats amb el rastre dels cops a la cara i es nega a declarar. "De los cinco juicios que he tenido esta mañana, tres se han negado a declarar." JORDI SALVIA, advocat del torn d'ofici "Passa bastant sovint que les víctimes doncs després, quan arriben aquí doncs no declaren. En alguns casos pot ser perquè tinguin por, en altres casos perquè en realitat no ha passat res." Més de la meitat de les víctimes retiren la denúncia abans d'arribar al judici. Com va fer l'última víctima mortal de la violència masclista a Barcelona. Sis mesos més tard va morir a mans de la seva parella. FRANCISCA VERDEJO, jutgessa degana de violència contra la dona "Todo esto se le dice a la mujer porque quien pega una vez, pega más veces, pero... Son razones internas de la propia mujer las que le llevan a no declarar." MONTSERRAT GATELL, presidenta de l'Institut Català de les Dones "Aquestes dones que han estat sotmeses probablement durant anys a un despullament de la seva pròpia dignitat tan important que no creuen que siguin legítimes receptores de les ordres de protecció o de totes les mesures que puguin posar al seu favor els estaments judicials." OLGA ARDERIU, Comissió de Dones del Col·legi d'Advocats "El Codi penal per desgràcia no soluciona aquests problemes. La situació ideal seria poder actuar amb la prevenció." Sobretot, entre els joves, on els experts han detectat un repunt dels casos de sexisme. BÀRBARA RABINAD, educadora social "Són controls subtils, des del control de la roba fins al control del mòbil, al control dels missatges." I sovint, les víctimes ni tan sols no se n'adonen. De tot això se'n parla en el pla pilot que ha posat en marxa la Generalitat. L'objectiu és formar monitors que després puguin fer tallers sobre violència sexista als instituts de tot Catalunya. LAURA POCH, educadora social "A vegades hi ha aquesta idea que el masclisme forma part de la història dels nostres avis o àvies i que avui en dia això no existeix, però nosaltres amb el que ens trobem és que aquesta realitat continua encara que sigui d'una manera més invisible i llavors, en ser més subtil, costa més de detectar." Només aquest any, la policia ha detingut 21 menors per casos de violència masclista. És l'exemple més clar que encara queda molta feina per fer amb les noves generacions. De moment, quan acabin el curs, tots aquests joves s'emportaran les eines per començar a treballar amb aquest objectiu.
És el que li va passar a l’última víctima de la violència masclista a Barcelona. La dona es va negar a declarar davant el jutge i el procés va quedar en un no-res. Sis mesos més tard, va morir a mans de la seva parella. Els advocats del torn d’ofici asseguren que això es repeteix cada dia però que legalment no s’hi pot fer res. Constitucionalment, tothom té dret a retirar una denúncia quan vulgui. Per molt que la fiscalia continuï investigant el cas, si el dia del judici la dona ho nega tot, el cas s’acaba arxivant.
Per això, tant jutges com educadors creuen que la clau es troba en la prevenció. Sobretot, entre els joves. Un col·lectiu en què s’ha detectat un repunt del sexisme. Nois que per exemple controlen el telèfon de les seves parelles o marquen la manera de vestir de les noies. Per posar-hi fre, la Generalitat ha posat en marxa un pla per formar monitors que després faran tallers contra la violència masclista als instituts de tot Catalunya. La idea és que puguin tenir un vincle més directe amb els adolescents i així detectar abans possibles casos de sexisme. La iniciativa s’ha posat en marxa en tres instituts de l’àrea metropolitana.