És la fixie del Nicolás, una bici amb un únic pinyó i sense frens. Els aficionats a aquests vehicles urbans són ja una comunitat a la ciutat. No és estrany, per tant, que proliferin els locals que busquin captar la seva atenció. El The Bike Club de l'Eixample n'és un exemple. "Jo havia vingut aquí a comprar una cosa i al principi, és una botiga de bicis, vens, vinc a canviar el manillar. Llavors dius, mira hi ha una màquina de cafè, dona'm un cafè. I així acabes passant-hi 10 minuts, un quart d'hora." Botiga de bicis, taller, cafeteria, bar... Un tot en un que vol ser un lloc de trobada per als ciclistes urbans. "Jo al principi no coneixia a ningú, només un parell de persones, però a la llarga vas coneixent gent que té la mateixa afició que tu i amb qui comparteixes aquest hobby." "I dóna un entorn a la persona que ve que és agradable. Es crea una cultura al voltant de la bicicleta" Una cultura afavorida per l'evolució de la ciutat. XAVI SARDÀ, encarregat del The Bike Club Barcelona: "La ciutat s'ha adaptat a l'ús de la bicicleta. La ciutat està creixent i té unes infraestructures que cada vegada són millors. Ens falta encara un punt de conscienciació tant per part dels ciclistes, com per part dels conductors i peatons, per intentar que tot aquest ecosistema funcioni." Una manxa a peu de carrer crida l'atenció a l'apardor d'aquest restaurant de Gràcia, el Bicioci. En Fabrizio, fanàtic de les bicis, va importar el concepte dels Cycle Cafe europeus. FABRIZIO PASTORELLO, propietari del Bicioci: "Este estilo de locales hay varios en capitales europeas y parecía que faltaba en Barcelona." Hi faltava i, pel que sembla, no hi sobra. Amb només vuit mesos des que va obrir, els seus responsables estan més que satisfets de la rebuda del local.
És dijous al vespre i una vintena d’aficionats a les bicicletes urbanes de pinyó fix, les anomenades “fixie”, es reuneixen a The Bike Club Barcelona, al carrer de Sepúlveda. Com cada setmana, un dels responsables del local, en Xavier Sardà, els porta a fer una ruta. “El nostre establiment és un punt de trobada per als aficionats al ciclisme de Barcelona, perquè es puguin reunir i compartir el seu hobby”, explica Sardà. Majoritàriament, els qui hi compren bicicletes es decanten per les de pinyó fix, és a dir, sense canvi de marxes i, molt sovint, sense frens. “La bicicleta urbana està de moda i encara ho estarà més -assegura Sardà-, la ciutat s’està adaptant a les bicis i les infraestructures cada vegada són millors”. A més de vendre bicicletes, se’n lloguen i reparen, a l’hora que se serveixen cafès, begudes i alguns plats a la cafeteria.
El Bicioci, a Gràcia, és un cafè pizzeria amb ambientació 100% ciclista. No hi venen bicis perquè no disposen de llicència, però disposen de manxa i eines per a qui necessiti posar a punt la seva bicicleta. Els seus responsables són italians que fa tres anys que van venir a viure a Barcelona. Van decidir unir el seu ofici, la restauració, amb la seva passió, les bicicletes. “És un tipus de negoci que a ciutats com Londres i Berlín funciona molt bé”, assegura Fabrizio Pastorello -un dels propietaris- “i vam pensar que a Barcelona, amb l’afició que hi ha, també tindria èxit”. No es van equivocar.
