La secció cinquena de l’Audiència de Barcelona revoca en la sentència la condemna per estafa a 12 trilers (als quals el Jutjat d’Instrucció Número 30 de Barcelona va imposar sis dies de localització permanent) davant el dubte que “hi hagués hagut en aquest cas un engany”.

La sala es remet a una sentència de la seva pròpia secció que l’abril de 2012 va concloure que no sempre el joc constitueix una estafa, perquè qui hi participa pot ser que ho faci “coneixent que és un joc tèrbol en el qual segurament perdrà la seva aposta”. En aplicació dels mateixos criteris, expressats en la sentència d’abril de 2012, la sala conclou que en el cas analitzat no s’ha pogut determinar que el jugador “desconegués la naturalesa del joc”, malgrat que va estar a punt de lliurar 50 euros als processats fins que la policia va intervenir per impedir-ho. La sala recorda que el fet que l’apostant no declarés en el judici impedeix descobrir si coneixia o no la naturalesa del joc, per la qual cosa acorda absoldre els imputats.