L’Antoni Vilella va ser un dels joves mecànics de les forces aèries de la República. A dia d’avui recorda que “els pilots arribaven molt estressats” i calia “ajudar-los a sortir de l’aparell i donar-los alcohol per reanimar-los”, i rememora amb tristesa que “el que els pilots demanaven era comprensió i era dolorós veure com patien”.
En esclatar el conflicte, el govern de la República va contractar serveis de mercenaris estrangers mentre començava a formar els seus propis aviadors. Entre ells, destaquen noms com el de Josep Falcó, cap de les esquadrilles de vol nocturn que defensaven Barcelona des de l’aire. I també dones, com la Mari Pepa Colomer i la Dolors Vives, que van exercir de professores dels joves aspirants quan la Generalitat va crear la seva pròpia escola de vol.
La República es va abastir d’avions procedents de la URSS. Un dels models més utilitzats va ser el Policarpov I-15, conegut popularment com a Xato per tenir el motor encastat ben a prop de les ales i que, també, es va fabricar a Reus i Sabadell. Un altre model, el Policarpov I-16, anomenat Mosca, va suposar el canvi dels biplans als monoplans, molt més ràpids. També es van utilitzar avions Tupolev SB-2, els Katiuska, que van suposar una gran mancança per a la República. Les forces aèries es completaven amb els Natasha, avions lleugers de bombardeig però que van patir moltes baixes per la seva lentitud.
Si l’aviació franquista era coneguda amb el nom de La numerosa, la republicana va ser batejada com a La gloriosa, pel seu coratge. El seu paper va ser especialment important en l’inici del conflicte, sobretot en la defensa de Madrid per aturar l’entrada del Franco i Mola, però a mesura que va avançar la guerra els subministraments van baixar dràsticament i van acabar lluitant en inferioritat de condicions la resta del conflicte.
Quan va acabar la guerra, bona part dels membres de l’aviació republicana van haver de prendre el camí de l’exili. Alguns van ser reclamats i traslladats a la Unió Soviètica per sumar-se als combatents de la Segona Guerra Mundial, on serien destinats a unitats de guerrillers. Altres, van aconseguir marxar el març de 1939 i aterrar amb els seus avions a Oran. Per últim, un gruix d’aviadors van marxar cap a França, on van ser internats en camps de concentració.
