ARTUR ÀNGEL, president del Mercat de Sarrià "Em dic Artur Àngel Góngora. Sóc el president del Mercat de Sarrià. L'any passat, 2011, em van donar la Medalla d'Honor de Barcelona. Quan t'ho comuniquen, doncs lògicament, t'omple d'orgull. És una vitamina que et dóna, perquè arriba un moment que dius que necessito alguna cosa, oi? I aquesta cosa en aquests moments ha estat la medalla d'honor. Fa 16 anys que estic aquí com a president del Mercat de Sarrià. De petit vols ser moltes coses, sobretot futbolista, pels calers ni més ni menys. Jo vinc a parar al mercat per la família. La família de la meva dona, els seus pares eren els qui regentaven, els que eren els propietaris de les parades. Ara per ara, tenim unes carns aquí a Catalunya que són fabuloses. Jo tot el que gasto és d'aquí casa nostra. Hi ha gent que es vol especialitzar també en la vedella gallega, que no hi tinc res en contra, però crec personalment que tenim tan bona vedella i tan bé criada com els gallecs, ni més ni menys. No fa falta anar a Galícia a buscar una vedella ben bona, sinó la d'aquí casa és més que suficient. A mi m'agrada molt tractar amb la gent. El tracte de tu a tu a la senyora Pepita, a la senyora Maria, que de tota la vida ve, fas bromes, segons com no fas bromes, perquè t'expliquen els problemes que tenen a casa. Vull dir, fem una miqueta de psicòlegs. Sempre hi ha la típica que et sorprèn la pregunta que et fa. Moltes preguntes, però la que més em va cridar l'atenció, o que m'ha cridat sempre l'atenció, és que una noia jove em ve: 'Escolta'm, si li fico l'ós tal i qual, les verdures... li he de posar caldo al brou?' I aquell dia vaig continuar amb la broma, que no era cap broma! Dic: 'No, els ossos, les verdures, ja desprenen tota l'aigua, tu tranquil·la, no li fiquis aigua'. No sé què li deuria sortir d'allò, si deuria explotar o no deuria explotar, però bé, se'n va anar tota contenta."
