Lamela de moment els atribueix els mateixos dos suposats delictes de sedició que manté a la intendent Teresa Laplana i al major Josep Lluís Trapero, que va quedar en llibertat sense fiança en la declaració de divendres. No descarta, però, atribuir-los un suposat delicte d’organització criminal. D’aquesta manera, la magistrada ha fet seva la petició de la fiscalia, que considera que l’actuació dels exresponsables de la policia catalana i d’Interior va ser “decisiva” a l’hora de fer realitat el referèndum. Considera que tant Soler com Puig “es van veure en l’obligació de transmetre la sensació” que acatarien les ordres d’impedir el referèndum “quan en realitat no tenien la més mínima intenció de fer-ho”. Més enllà de la suposada inacció del cos, la fiscalia també considera que la col·laboració de la policia catalana amb el referèndum “es va convertir en una acció a favor de la consumació [de l’1-O]”.
Tant l’exsecretari general del Departament d’Interior Cèsar Puig com l’exdirector dels Mossos d’Esquadra Pere Soler Campins van ser destituïts pel Govern espanyol arran de l’aplicació de l’article 155 de la Constitució. En el cas de Soler, va ser nomenat per l’aleshores conseller d’Interior Joaquim Forn després que dimitís del càrrec Albert Batlle.
Declarar complexa la causa contra els Mossos
La fiscalia també va sol·licitar a l’Audiència Nacional declarar la causa contra els Mossos d’Esquadra complexa i allargar així la instrucció fins als 18 mesos, una petició que Lamela ha traslladat a totes les parts perquè hi diguin la seva en un termini de dos dies. El ministeri públic va justificar-ho pel fet que “es pot parlar de nombrosos fets punibles, amb nombroses implicacions personals i que requereixen l’examen de documentació abundant”.
