Lamela, que investiga el govern, els presidents de l’ANC i Òmnium Cultural i el major i una intendent Mossos d’Esquadra, entén que els delictes per què se’ls investiga, és a dir, el de rebel·lió i sedició, estan connectats i que la investigació ha de ser conjunta per poder “comprendre tota la trama” i aclarir els fets i les responsabilitats de cadascú.
La posició de la magistrada Lamela és diferent de la que va remetre al Suprem la fiscalia, que sosté que els consellers i els presidents de les entitats sobiranistes no són aforats i els ha d’investigar l’Audiència Nacional, mentre que els membres de la Mesa del Parlament, en conservar l’aforament, han de ser investigats al Tribunal Suprem. El ministeri públic afegeix, a més, que és prematur pronunciar-se sobre l’acumulació de la causa abans de les eleccions del 21 de desembre perquè la condició d’aforats dels exconsellers pot variar.
Algunes defenses, favorables també a l’acumulació de la causa
A banda de la magistrada Lamela i de la fiscalia, el Suprem també va sol·licitar al seu parer a totes les defenses. Jordi Pina, el lletrat de Jordi Sànchez, de l’ANC i dels consellers destituïts Josep Rull i Jordi Turull, també és partidari de la concentració de la causa, igual que el lletrat de Joan Josep Nuet, de la Mesa del Parlament.
Ara bé, l’última paraula la té el magistrat de l’alt tribunal Pablo Llarena, que ara ha d’estudiar totes els informes. Segons fonts judicials, però, no hi ha cap termini establert perquè es posicioni.
