En el cas de l'hotel del Palau Fèlix Millet i Jordi Montull van arribar a judici acusats per tres parts diferents. D'una banda, el ministeri fiscal i, de l'altra, l'Orfeó Català i diverses associacions de veïns. L'Orfeó va personar-se a la causa com a perjudicat per l'actuació dels dirigents de l'entitat. Els veïns, en canvi, van fer-ho emparats per la figura de l'acusació popular. LAURA PARÉS, advocada penalista "Si és una persona perjudicada pel delicte o ofesa pel delicte necessàriament el que farà serà exercitar l'acusació particular. Si no hi ha aquesta afectació directa, si no es pot considerar perjudicat, haurà d'adoptar la figura de popular." Segons la llei d'enjudiciament criminal, l'acció penal és pública i, per tant, qualsevol ciutadà pot iniciar un procediment. De fet, amb la llei a la mà ni tan sols no cal tenir cap vinculació amb els fets. Tot i això, alguns juristes no hi estan d'acord. En el cas que investiga la diputada Montserrat Capdevila, per exemple, el magistrat NO va acceptar d'entrada que la plataforma Sabadell Lliure de Corrupció es personés en la causa. LAURA PARÉS, advocada penalista "Entenen que ha de ser alguna persona, o alguna persona jurídica que tingui alguna relació amb el cas en concret. Ara, també he de dir que no és una línia jurisprudencial ni molt menys unànime i que d'acord amb la regulació legal aquesta limitació no s'estableix." Un altre dels dubtes que planteja l'acusació popular és si pot arribar a judici tota sola. Segons l'anomenada doctrina Botín, una causa no es pot tirar endavant sense que hi hagi acusació particular o del fiscal. Si s'aplica la doctrina Atutxa, en canvi, podria actuar sola si el perjudici es causa a un bé d'interès general. Aplicar aquestes doctrines, que són en essència sentències que creen precedent, però, no és obligatori. La decisió final depèn sempre del jutge.
En l’actualitat, hi ha diversos casos en què trobem aquesta figura, des del de l’hotel del Palau, en què s’hi van personar els veïns, fins el cas Nóos, en què hi intervé el sindicat Manos Limpias. Amb la llei a la mà, “l’acció penal és pública” i, per tant, qualsevol ciutadà pot iniciar un procediment, estigui o no implicat en els fets. S’estableix en l’article 270 de la Llei d’enjudiciament criminal, que diu que “tots els ciutadans espanyols, hagin estat o no ofesos pel delicte, poden querellar-se exercint l’acció popular”. La diferència entre aquesta acusació i la particular és, precisament, la vinculació amb el delicte.
L’advocada penalista Laura Parés explica que les persones perjudicades o ofeses directament pel delicte, sigui del tipus que sigui, han d’exercir “necessàriament” l’acusació particular, reservada per a les víctimes del fet. “Si no hi ha aquesta afectació directa, si no es pot considerar perjudicat -diu Parés-, s’haurà d’adoptar la figura de popular”. Tot i això, alguns juristes no estan d’acord amb el fet que tothom pugui personar-se en delictes que no els afecten directament. Hi ha jutges que exigeixen que totes les parts tinguin alguna vinculació amb el cas. Parés, però, remarca que “no és una línia jurisprudencial ni molt menys unànime” i que, d’acord amb la regulació legal, “aquesta limitació no s’estableix”.
Un altre dels dubtes que planteja l’acusació popular és si pot portar algú a judici tota sola, sense que en el cas s’hagin personat l’acusació particular o la fiscalia. En aquest punt, també hi ha línies jurisprudencials diferents. D’una banda, l’anomenada doctrina Botín estableix que una causa no es pot tirar endavant sense que hi hagi acusació particular o del fiscal. De l’altra, si en comptes d’aquesta s’aplica la doctrina Atutxa, l’acusació popular podria actuar sola sempre que el perjudici es causi un bé d’interès general, com podria ser un delicte contra el medi ambient. En última instància, l’aplicació d’una doctrina o l’altra depèn sempre del jutge de la causa.
